Hi havia una vegada un cucut que es deia Coco. Com ja debeu saber, el cucuts quan han de pondre els ous els posen al niu d'un altre perquè son molt mandrosos i deixen el ous perque els altres ocells els hi escalfin i quan neixin anar-los a buscar. Un dia (quan ja era primavera) en Coco va sortir per pondre els ous, buscava un niu per deixar-hi els ous, en tots els arbres que veia no en trobava cap! no podia ser! I llavors va decidir anar als arbres que no coneixia, un bosc llunyà molt profunnd que se summergia en la densitat de flora que hi havia. En el bosc normalment hi havia mooolts nius però tampoc en va trobar cap. Va pensar que era molt extrany i va dir:
- Aniré a l'Amazonas que és el bosc més gran del món, segur que allà en trobo algun, però és massa lluny i em cansaré molt. No sabia què fer!
- Estic perdut! ara a qui li podré posar els ous perque me'ls cuidi!.
Estava perdut! però se li va encendre la bombeta i va dir:
- Em faré el meu propi niu! seré el primer cucut que cuidarà les seves cries ell mateix, però primer m'he de fer el niu. Ell, sempre, abans de pondre els ous espiava als altres ocells i de tant espiar se li va quedar de memoria els materials que calien per fer-se un niu: unes quantes branquetes, un tros de cotó o de pelusa i paciència. Per agafar les branquetes va tenir que anar a Lleida a veure a un amic seu que es deia Fotol (era un puput). Li va demanar si li deixava unes quantes branquetes per al seu niu i el puput li va dir:
- Però si vosaltres els cucuts no feu nius que nosaltres ja us coneixem, no em facis riure siusplau!.
- El cucut sense ànims, va decidir tornar-se'n al bosc a descansar.
De cami es va trobar una bosqueta (que son uns ocells molt petits) que el va veure plorant i li va dir:
- Perquè plores?
- Suposo que tu ja saps que jo soc un cucut -va dir en coco- i tu saps que nosaltres posem els ous a altres nius oi? doncs no he trobat cap niu i he decidit fer-me el meu propi niu.
- Oh! que valent! però sou molt aprofitats vosaltres i això es el que no m'agrada dels cucuts, va dir la bosqueta.
- Adéu bosqueta, me'n vaig, no tinc ganes de seguir parlant.
Passant pel turo del Pi es va topar amb l'àguila king (king=reial) li va explicar tot i se'n va anar. L'àguila tenia unes amigues que eren molt xafarderes i ho van anar explicant per tot el bosc. El cucut quan va arribar al lloc d'on havia vingut va sentir una cosa:
- SORPRESA!!!!-el cucut va dir:
- Gràcies per tot, sou els millors, però em podrieu fer un favor? m'ensenyarieu a fer nius.
Des d'aquell dia, aquell cucut es va dedicar a fer nius i a ensenyar a altres cucuts però encara n'hi ha que fan lo d'abans.
Ja s'ho trobaran!