Això és el que es preguntaven el Pau i la Paula, dos germans bessons que vivien a Moià, un poble del Bages. Els dissabtes anaven a Sabadell, un poble del Vallès occidental.
Llavors es preguntaven com anirien a Sabadell sense el cotxe, caminant, potser? No, que era molt llarg. Amb bicicleta?, no, quin cansament de cames. Cada cop s'havien de posar mes endins de la seva imaginació per saber com s'ho farien. Per mes que hi pensessin no se'ls hi acudia res de res.
Van preguntar-ho als seus pares
- ''Què passaria si en el mon no hi haguessin cotxes?''
Els seus pares es van quedar amb una cara... i van respondre
- ''amb, amb...doncs que no podríem anar enlloc''
O sigui, van dir lo primer que els hi va sortir per el cap.
Els nens com que eren llestos van dir ''Aaaaaaaaaaaaaaa'' i es van dir entre ells:
- ''tampoc ho saben'' i van continuar pensant com seria.
- ''mmmmmm'' es deien entre ells tot pensant, ''mmmmmm''.
Finalment la Paula, la germana mes gran per 1 minut i 8 segons, va dir
- ''clar amb moto, com no se'm podia haver acudit avanç?''
- '' molt bé Paula, amb moto això jo ja ho havia pensat però pensem una cosa on no gastem diners per la gasolina'' va respondre el Pau en pla burleta.
- ''tranquil Pau'' va respondre la seva germana, perquè en Pau cada vegada es posava mes furiós perquè no ho sabia.
Van estar pensant durant un any fins que en  Pau se li va acudir de muntar una màquina anti gas-oil. La Paula hi va estar d'acord i van estar pensant què necessitarien per muntar-ho.
El Pau li va preguntar a la Paula.
- ''Però, què estàs fent? Vols parar de perdre el temps i centrar-te  una mica amb el que hem de fer''
- ''però si no estic perdent el temps. Estic apuntant els materials que necessitarem. Per cert i tu què fas?'' Va respondre la Paula en pla burleta.
- ''doncs fer la estructura de la màquina. Que et penses, que tothom es tan mandrós com tu?'' va dir el Pau amb el mateix to burleta.
- ''escolta que jo també faig feina. Va parem de barallar-nos d'una vegada. Cadascú fa el que pot ''va dir la Paula sense aquell to de burleta.''
- Tens raó, em perdones?'' va dir el Pau.
- ''Si, oi tant!'', va, comencem a fer la màquina''. Va dir la Paula en el seu germà. Tot i que casi bé no va poder acabar la frase perquè en Pau la va  tallar quan va dir:
- ''Paula espera't que ara hem d'anar a comprar el material''
- '' Ai! Es veritat, me n'havia oblidat completament.'' va dir la Paula amb la cara vermella com un tomàquet de la vergonya de no haver-se'n recordat del material
I van estar durant 10 mesos fent la maquina, tot i que no va ser amb gaire pau, no paraven de barallar-se. Sempre es sentien algunes frases. La que més es sentia era aquesta: '' però, que fas que no veus que això no va aquí, va a l'altre costat!'' '' però que dius, mira la estructura!'' '' tu ets tonta o que? Que no veus que las posada del revés!'' '' tranqui, tu també t'equivoques, eh?''.

Quan la van acabar la van voler provar i anava de perles, no podia anar mes be.

Aquesta maquina es va fer famosa a tot el mon i van guanyar molts diners. Fins i tot els reis de l'orient quan es feia la cavalcada, passaven amb aquesta maquina, que per cert la van titular: ANTI- GAS-OIL.