Un dia vaig anar amb el meu tiet d'acampada, però jo no hi volia anar perquè el meu tiet era molt estricte: menja més, dutxa't, renta't les dents...
Quan vam arribar al càmpinv ens van dir que era l'espai número 21, vam anar a aquell espai. Era un quadre ple de sorra, molt gran que al voltant era ple d'arbres. Vaig posar la tenda i vaig colocar les coses.
El meu tiet em va agafar pel coll i em va dir que anés a buscar llenya per fer foc.
Quan vaig tornar em va dir:
- Vés al riu i pesca peixos.
Però li vaig dir que no tenia canya i ell va dir que em busqués la vida i vaig anar cap al riu i quan vaig arribar vaig pensar en donar-li una lliçó. Vaig anar al càmping i vaig compra un bitllet d'autocar i vaig tornar a casa.
Els meus pares em va renyarper vindre a casa sola, però al meu tiet quan el van trucar per telèfon li van dir de tot.

Aquesta història et fa pensar en la gent que és mandona.