Encara que digui "mai explicat" jo us ho explicaré.
Era una vegada un grup de 5 lladres. Van planejar robar un cuadre modern de l'art abstracte. Ho van planejar tot, fins i tot la roba.
El cap es deia Santos i estava molt nerviós: que si ve la poli, que si surt malament, que si es trenca el quadre, que si el roben abans,... tot el sant dia aixins.
Li ho va dir al Windows que és el que sap més de trastos com l'ordinador. El Windows li va dir que aquelles alarmes no eren per codi, sinó per claus especialitzades.
Després el Enanocaminos que era el que més corria i només mirava diaris que només deien coses impactants, va mirar el diari i va dir
- Hala, mira, ja hi ha un nen amb dos caps
- Anda i calla va dir el Santos.
Fins que va arribar el dia. Tothom estava preparat: la Lucia, la millor amiga del Santos, el Enanocaminos que estava amb dos claus i el Santos amb la tercera. El treball de la Lucia era deixar inconscient al guàrdia de les càmeres. I ho van fer tots el seu treball, només faltava que el Trencacoses, un vell de com uns 80 anys, que havia d'ajudar el Santos a treure el quadre del museu. Però vet aquí que el Enanocaminos anava molt ràpid, no va poder parar quat anava molt ràpid i va trencar el quadre.
Van sonar les alarmes i es van escapar. El més enfadat de tots era jo, o sigui el Santos.