Hi havia una vegada, una nena que es deia Hanna i un nen que es deia Alí. Ells dos eren germans, i vivien al Marroc, un indret d'Àfrica, i tampoc es que fosin molt rics ni que posseissin moltes terres, tot lo contrari, eren d'alló mes humils i bastant pobres tambe, peró ells es conformaven perquè preferien ser pobres i lliures que rics i esclaus perquè en aquells temps, la majoria de gent era esclava dels reis, marquesos o simplement mercaders, de tot aquell que tenia dines o terres per vendre per poder pagar els diners que costaven aquestes persones i els gastos que requerien.
La Hanna i l'Alí, com cada dia van anar al riu a buscar aigua i van trobar-se que el riu estava sec, i de lluny van veure algú que s'allunyava, i de la rabia i el odi que sentien perque els hi havien robat la poca aigua que tenien per alimentar a tota la gent del poblat, van decidir que s'havien d'apropar per dir-li a la gent del poblat el que estava passant.
Quan van acostar-se cada vegada més, van anar veient millor la silueta i la cara d'aquelles persones. Eren dos homes amb una barba ben llarga i dos o tres pels al cap cadascun d'ells.
Van tornar al poble i els van explicar tot als grans, els grans van decidir que tindrien que fer alguna cosa per trobar aigua i un dels adults que era caçador va dir a tots els demes que perque no feien un forat sota terra a veure que passava peró per passar alguns dies tindrien que demanar aigua a la gent del poblat del costat. Van estar fent el forat durant tres setmanes i no van trobar res fins que van topar amb alguna cosa dura peró per moltes ilusions que es fessin no podia ser or perquè sino ja se n'haurien donat compte per la seva resplandor peró en realitat era una pedra, el que no s'esperaven era el que hi havia sota la pedra:
- Un pou de petroli-van exclamar uns quants al veure el raig liquid de color negre que va sortir disparat del forat al retirar la enorme pedra.
Un grapat d'homes i de dones van sortir disparats cap a palau per explicar-li tot al rei i vendre el pou per molts diners, els suficients per viure tots amb moltes comoditats i per tindre cada família unes quantes terres i un troç de riu. El rei que es deía Gran Raixir perquè era el gran rei i es deia Raixir, va fer empresonar als dos homes per robar les aigues i va fer construir dos estatues en honor de l'Alí i de la Hanna per haver ajudat a detenir aquells lladres i així tot el poblat va ser feliç i l'Alí i la Hanna també.