Hi havia una vegada una nena que es deia Laura.
La Laura plorava per tot, si alguna vegada no es sortia amb la seva plorava, si no l'escoltaven plorava.
Un dia van anar a comprar i va veure una cosa que li agradava i els pares li van dir que no. Ella es va posar com una mona, es va posar a plorar desconsoladament, com un nen petit (nena en aquest cas).
Finalment es va sortir amb la seva.
Finalment va arribar l'estiu, la Laura esperava impacient que arribes per anar-se'n de vacances a Menorca li feia moltisima il.lusió.
Però va haver-hi el següent problema:
El pare de la Laura es va posar molt malalt i amb molta febre.
Deseguida el van portar al hospital.
La Laura deseguida va posar-se a plorar, bueno millor dit intentar plorar.
A la Laura no li sortien les llàgrimes, era impossible no podia la Laura va dir:
- Mare, mare no em surten les llàgrimes no puc plorar es impossible.-Va dir la Laura.
- Mira Laura jo t'explicaré per que no pots plorar.
Tu malgastes les llàgrimes d'una manera sense sentit per que plores quan no et surts amb la  teva?-Va dir la mare de la Laura.
- Jo...-Va dir la Laura.
- Mira Laura tu potser no pots plorar per que no sens de tot cor la necessitat de plorar.-Va dir la mare
- No, jo me l'estimo el pare- Va dir la Laura una mica ofesa.
- Laura intenta plorar ara, sent la necessitat de plorar si de debò estimes al teu pare.-Va dir la mare.
La Laura va intentar plorar amb totes les  seves forcés.
A la Laura li van començar a caure les llàgrimes una desprès de l'altre.
La mare va somriure.

Minuts desprès va sortir el metge i va dir a la mare:
-El seu marit esta bé demà podrà tornar a casa.
La mare i la Laura es van abraçar.
L'endemà el pare de la Laura va tornar a casa i la Laura no va tornar a malgastar, va entendre que es podia quedar sense llàgrimes.