Era una vegada una noia que es va enamorar de un noi, que ella l'estimava moltíssim però no volia que mai se n'enterés. Però un dia, en el dia de les expulsions, es van trobar i els van separar en dues classes, però la noia li va escriure a una amiga seva.
- Per què no em toca a la mateixa classe?
I aquell paper el va veure el noi i li va donar a aquella noia i li va dir:
- Crec que això és teu.
I després va començar a riure-se'n d'ella pero començava a sentir algo, i a la noia li feia moltissim de mal, però un dia es van parlar i ho van solucionar tot, però es van tornar a enfadar fins que un dia la noia va baixar a la classe d'una altra noia i se'l va trobar a la mateixa classe i se li va posar a la porta i ella li va dir:
- Deixa'm passar!
I no li va deixar i la noia li va agafar de les caderes i ell de les mans i la va pujar a dalt i la va posar a dins la classe, i després la va agafar de les caderes un altre cop, i aixi les coses es van arreglar i al final encara està passant per què aquesta historia es real i meva. És la meva vida , es una cosa que m'ha passat.
Ja us escriuré el final.