Hi havia una vegada un noi que a la seva escola el deixaven una mica marginat.
El nen passava de totes les històries i com es deia Juan Palomo, doncs els nens se'n reien i el nen plorava i llavors com més plorava, més es reien d'ell.
Un dia el van pegar perquè ho va dir a la seva mare que tot el dia l'estaven molestant i el nen, doncs, es va quedar quiet però va recordar el que li hava dit la seva mare i no es va quedar quiet i va pegar. Les professores que estaven mirant van veure només quan va pegar en Juan Palomo i el van castigar a ell.
Van passar els dies i el nen encara no podia sortir al pati fins que va començar a plorar un altre cop i el van veure plorant i se'n van riure d'ell. El nen va rumiar el que li havia dir la seva mare de què si ploreva se'n riurien tota la vida d'ell. El nen només pensava en el que li havia dit la mare i llavors el nen cada vegada que l'insultaven en passava més i llavors al fer això de passar no es van ficar més amb ell i tot i així el nen va fer-se molts amics.

Conte basat en aspectes reals.