Hi havia una vegada un nen que es deia Joan,aquest nen, era un nen molt estudios i treballador així que un dia quan va acabar de fer els deures la seva mare li va dir:
-Joan,pots sortir a jugar
En Joan molt content va posar-se les sabates i se\'n va anar al parc, però com que es pasava el dia estudiant no tenia amics ni temps per quedar i jugar amb ells,així que com estava tan avorrit va decidir començar a investigar la ciutat.Va començar per la plaça del mercat a mira passa la gent,mira els puestos,etc.
Després va anar a la part sur de la ciutat,dweian que hi havia un castell enncanta i ell i volia anar i veure\'l amb els seus propis ulls,i dit i fet,així hu va fer,hi va anar i allà davant seu estava el castell,la veritat es que feia una mica de por,però ell hi va voler entrar.
quan va començar a trepitja r al terreny va decidir tornar-se,però va pensar que la gent creuria que es un gallina durant tota la vida i seria vellet i li estarien dient\" Vigileu que aquí ve el galliina\" així que va decidir entrar,va entrar,tot estava en silenci i per tot arreu hi havia taranyines,va començar a investigar i va trobar una petita sala,va decidir entrar-hi,adins hi havia una cofre i al costat una ota que ficava:
QUI OBRI AQUEST COFRE ESTARÀ MALEIT TOTA LA VIDA en Joan va pensart que era una bestiesa aixi que sense obrir-lo ni res se\'l va empoortar cap a casa.
només arribar a casa va anar a intentar obrir-lo i després de proba-ro de moltes maneres diferents ho va conseguir,a dins hi havia UN TRESOR!!!!
En Joan estava molt content però va decidir no dir-li als pares li farien mases preguntes i no li venia degust.
El dia següent va començar com un qualsevol,en Joan es va llevar,va esmorzar i se\'n va anar al colegi,però al cap de 30 minuts d\'arribar a l\'escola o sigui a dos quarts de 10 va venir la conserge i li va dir una notícia molt triste,el seu pare havia mort en un accident de cotxe,en Joan sense ningún permís del mestre se\'n va anar corrents al lavabo a plorar estava molt trist igual que la seva mare.
Al cap d\'uns dies va pensar que tota la culpa de que el seu pare hagues mort era seva per haver agafat aquell cofre,en aquell mateix moment s\'hi que va creure en la nota del costat del cofre,així que va decidir anr a explicar-li tot a la seva mare,quan va caabar la seva li va dir que lo primer que tenia que fer era anar a tornar aquell cofre,i així ho va fer.
Va anar a tornar-lo amb l\'esperança dde que ja no passes res més.
Al cap d\'un 5 dies de la mort del seu pare va morir la seva àvia,a part de trist es va quedar molt estranyat perqué la seva àvia estava molt be de salut i de tot era molt estranya a més els metges li havien dit a la seva mare i ell que desconeixian la raó.
Com va veure que la mala sort no s\'acabava va tornar a anar al castell a veure si podia trobar la solució, se\'n va enracordar de la nota que estava al costat del cofre,encara que deixes el cofre no se l\'hi acabaria la mala sort.
Va estar-se una bonaestona romiant en el castell habera s´hi se li ocurria algo,al capd\'una estona va pensar que a lo millor si tancava el cofre hi feia com si res no hagues passat no pasara res més,aiux´que aixó es lo que va fer,va tancar el cofre i va tornar a casa,però quan estava a la porta del castell va sentir una veu, que semblava de fantasma,que li va dir:
-La teva mala sort s\'ha cabat
Quan es va cabara la frase va començar a fer salts i crits per tota la ciutat i quan va arribar a casa va donar-li la bona noticía a la seva mare i apartir d\'aquell moment la seva família van viure feliços i menjant perdiços.