Hi havia una vegada una nena anomenada Mireia. La Mireia era una nena mes o menys de la vostra edat, li agradava molt llegir i escriure contes.
Una nit la Mireia va escriure un conta de una nena quan despertar es troba en un mon totalment diferent, i...
Quan va ver aquabat de escriure el conte se’l posar a la butxaca del pijama i es posar el llit.
Qun es va despertar no era a la seva habitacio si no era en el mon molt estrany
Tot d’una va veure un gat que corria pero... em dues potes! La mierea es va extrenyer molt veure un gat em dues potes i aixo no era tot el gat el perseguia unes cent o deo-centes rates que tambe li sonava de algo.
Tot d’una la mireia va notar algo a lesquena eren rates i la pobre mireia tenia molta por de les rates i es va desmaiar quan es va despertar estava dins una gavia em el gat a qui enpeitaven les rates.
Tota aquella historia que pasava li sonava de algo, pero no s’habia de que.
El gat la mirava fixamen.
-com et dius?- li digue el gat a la mireia.
-mireia i tu?- li responguer.
-tim saps alguna manera de sortir?-li diguer el gat
i despres la mireia se’n recordar que aquella historia era la que ella havia escrit ella aquella nit i que ha sota de una fusta de la gavia hi havia la clau per sortir.
Van enar bosquant i bosquant i finalment la van trovar i van poder escapar.
-ten devo una- va dir el gat.
-saps com sortir de aquest mon- li va preguntar
-si per el tunel magic-li va dir el tim
-que mi pots portar?-
-si escla-
en tim va portar a la mireia el tunel magic. I quan la mireia estava apunt de marxar en tim li va preguntar si podia anar a viure em ell i vt aqui un gat vet aqui un gos el conta ja s’ha fos.