Dimarts tretze, el dia de la mala sort, al cementiri del poble enterraven a un familiar meu. Després de l\'enterrament vaig anar a beure aigua a la font del cementiri, la font tenia de nom: La tomba oblidada.
Per què tenia aquell nom tan esgarrifós? Me\'n vaig anar a casa fins ben tard fins que -Oh no! m\'havia descuidat la caçadora al cementiri. Vaig anar ràpidament al cementiri. Un cop vaig haver agafat la caçadora el porter del cementiri va tancar les enormes portes de l\'edifici. Un cop allà tancat envoltat de més de 10.000 morts em vaig intentar escapar: saltant la valla, fent un forat sota la porta, però no va servir per a res.
Va passar estona i de sobte vaig sentir unes veus: et matarem, et matarem, Ell empentat es va posar a córrer pel cementiri, al final va anar a parar a aquella font, la tomba oblidada, i es va enfosquir tot. L\'endemà van trobar el nen mort al costat de la font.