Hi havia una vegada a la masia Can Montells , el senyor Montells amb la seva família: en Pep el fill, en Guillem el net, la Clementina la dona i la Paula la jove. Tots vivien a la masia.

Un dia el senyor Montells cridà el net i li digué:
- Corre Guillem que t’explicaré una història de la família.
Seguidament l’avi començà a narrar dient... Fa molt de temps a peu de començar la guerra, els soldats van cremar totes les contrades del voltant. El foc va afectar les collites del teu rebesavi Joan, els camps, la casa, les terres i a les altres masies.
El pobre Joan ho va perdre tot a la guerra. No li quedava res; només deu mates de tomàquets, vuit ceps de raïm, trenta cebes, una figuera i poca cosa més. Amb aquell poc menjar no podia alimentar la dona i els seus sis fills petits.
Gràcies al fred i les fortes nevades els soldats no van poder avançar.
Finalment la guerra es va acabar.
Amb molts esforços va aconseguir multiplicar les collites i en Joan va poder pujar la dona i els seus sis fills.
Quan els fills foren grans van escollir diferents professions: el més gran escollí la professió de pagès, el segon de fuster, el tercer de sabater, els altres dos també de pagesos i el més petit de poeta.
Aquest últim va compondre aquest poema que es titula:

“ EL CAMP ”
El camp està preparat
per poder-hi sembrar
i per quan arribi juliol
poder-hi segar.

El net va quedar impressionat per la historia que l’avi va narrar i un petó li va donar per que la historia li va encantar.