Hi havia una vegada una classe que s\'anaven d\'escursio toto el dia fins les 9 del matì asta les 5 de la tarde.
Un nen de la classe tenia molt de por i per això en totes les excursions no hi hanava.
Però en aquella excursio de aquests curs li va dir ha la seva mare.
:Mare en aquesta excursio de l\'añy vui hanari.:
:Molt bè fill si vols hanari bes però després no diguis que no vols hanari hi ha la meitat de l\'excursio els professors et portin eeee.
Vadir la mare molt enfadada.
:d\'acord mare no bindre no et preocupis:
V adir el nen molt content.
El dìa de l\'excursio el nen es ba anari tot content i molt segur de que li faria por res.
El nen,va pujar ha l\'autocar i tots els seus amics van dir:
Com que bens aki ha esta excursio tu no pudies venir per la por nooo.
Van preguntar el seeus compañys de classe.
El nen, quan tosts van arribar ha el lloc el nen molt conten.
Anaben ha veure coves llavors quan van passar per la primera cova va dir el nen:
:oh no es veuen els ratpanats mirare amb una llenterna:
:No nen no miris per ahi amb una llenterna que els esp\'antaras nononon:
Va dir la monitora de la classe.
Quan el nen va encendre la llenterna tots els ratpanats de la cova es van espantar i van sortir corrents i del musseo sen van escapar.
Tots els nens es van espantar però quan ya s\'avien marxat, tots els nens estaven mortts de por asta la monitora i el nen va dir:
Qui deia que yo era un mort de po?
Quan van tornar cap ha casa el nen va dir:
:Mira mare no tinc por no mant tingut que venir un altre vegada capo aki mo he passat molt però molt bè.
I desde aquell dìa el nen va assistir atotes les escursions del curs.