Hi havia una vegada un home que ere un poeta pro al que a ninguna persona li agradaben los seus poemes va decidir cuicidar-se.
Va nar una nit que plovie per a morir de fred, al dia seguent va despertar i es va nar a la seva casa exhaust. Va fer els poemes mes preciosos del mon desde aquella nit. Als seus poemes contae que aquella nit va veure una hermosa dona en la pell tan blanca com la neu y el cabell pel-roig totalment despujada y que al costat de les penes de aquella dona les de aquell poeta no eren res y aquell home va viure per molts añs perque llevae la vendicio de la fada de la tardor.