Al petit coala li agradava molt jugar.
Jugava a fer construccions,però,com que mai se li aguantaven dretes,de seguida plegava.
Jugava a fer cursesarbre amunt,però,so o guanyava,a mitja cursa ja es desanimava.
Jugava a fer saltar pedretesper sobre de l\'aigua,però, com que les seves només saltaven molt de tant en tant, s\'enfadava de valent.
Jugava a ser pintor,però,com que s\'empastifava de pintura,sempre deixavael quadre mig fer.
jugava a saltar de liana en liana,però,com que li costava força,molts dies ja ni o intentava.
Fins que un dia ja no sabia a què jugar.
Estava una mica trist,una mica enrabiat,una mica preocupat.Tothom es divertia,però ell tot o trobava avorrit.La seva mare,que ja feia dies que, l\'observava,es va adonar del que li passava.
I li va explicar que al pare li havia costat més de tres dies penjar el rètol e la porta.I li va recordar les vegades que havien anat al parc per aprendre a anar en bicicleta...
...i els cops de cul en començar a patinar...
...i la fila que feia els primers dies que es pentinava tot sol! La mare li va explicar que ningú neix ensenyat,i que les coses s\'aprenen a fer FENT-LES!

el petit coala va fer cas a la seva mare.I no ni imaginar tot el que va aconseguir...

FI