Una princesa avorrida,d\'un pais florit i amb rius nets, feia mitja i llegia
poemes d\'amor.Plorava, entre sospirs,i gemegava d\'amor,amb miols de gata
en zel.Fins al dia que va arribar el circ:pallassos de cara enfarinada i
pallassos amkb nas de pebrot,saltimbancis,domadors de puces, un lleo amb mal
de queixal i un elefant cada cop mes gros.Ah!Iun mag que endavinava el
futur,i que dormiaa la tenda del mes brut dels ximpanzes.Va ser un amor a
primera vsta:la princesa,fterida pel dard de cupido,es va enamorar del
ximpan ze.Se sentia tan fascinada per aquella bestia tan bruta que parlava
entre renecs, que feia rots en public i que esverava la mainada!El va
convidar a palau i el portava a passejar entre rosers.El ximpanze ho
desstrosava tot.I un dia,a la sala de miralls del palau de la princessa, el
ximpanze amb quatre cops ho va desstrosar tot.I aleshores la
princesa,enfadada pel ximpanze forçut,li va dir:
-Tu ets al bestia i jo la bella!M\'agradaria tant ser ana ximanze i
casare-me amb tu!
Per al mag,aixo de convertir una princesa va ser una cosa de bufar i fer
ampolles.Dit i fet...
I que be que s\'ho passava a la cabana del bosc,aquells nuvis estranys,ell
palut i ella de galtes rosades com l\'aurora!
...I LA POBRA PRINCESA VA SER XIMPANCE
De veritat,de veritat.Com que era princesa,no havia treballat mai.
Acostmada a donar ordres als criats i a les donzelles...va saber que vol
dihr aixo de rebre tots els cops i que tothom et renyi,tant si es de dia com
si de nit!
I ella,que era tan polida,ara,de ximpanz, s\'havia de rentar a la
bassa,entre les granotes que la llepaven:amb el fastic que li feien les
granotes!
De palau...els van fer fora.Tothom feia veure que plorava perque havia
desaparegut.Com que no tenia els papers en regla...no va poder fugir a
l\'estrenger.
Quant ja era de nit,tipa de tants platans,murmurava,amb els ulls perduts:
-I tant com m\'agradaria ser princesa.