Vaig obrir la porta del supermercat.
Merda. És ell. No bull que em vegi. No em miris, no em miris. Merda m'ha mirat i a sobre sonrigut. Que faig, li torno el somriure o passo? Torno el somriure.
Ai…
Quina vergonya. S'he m'està acostant! Oh, no.Sisplau.
Sempre que el miro em poso més vermella… Aquells ulls blaus em fan derretir.
El veig sempre pel carrer però mai m'havia somrigut, i menys parlat. Pensava que no s'havia fixat en mi. Els segons passen molt a poc a poc!
No m'extranya...
Estava cap al final del súper. No ens hem de desesperar. Merda, ara la nena aquella l'ha parat. Sembla que es vulgui escapar de ella. Estic guapa? Potser s'hem tira a sobre.
De fet, no se perque em pregunto si estic guapa. Segur que si. Jo sempre he tingut molta pupularitat.
Que tonta. Mira que pensar que no s'havia fixat en mi… Es de nena tonta.
Ja l'ha deixat tranquil.Ja s'acosta.
Que? No pot ser. Ha passat de llarg.
Ah! Un petó a la tia aquesta! No era a mi a qui mirava, sino a aquesta lletjota!