l començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra dels oglales una roca en forma d\'home i els va dir:
- Hi ha indis per tota la terra, així és que jo he de viatjar per tot el món. Si algú de vosaltres necessita ajuda que vingui aquí i li demani a la roca. Aquesta roca té el poder de comunicar-se amb mi.
Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes.
Hi havia un indi anomenat Ratlla Trencada a qui no li agradava caçar i vivia molt pobrament. Un dia que no tenia res per a menjar es va acostar a la roca i li va demanar:
- Sé que ets tan poderosa com el Gran Esperit, ja veus que sóc pobre i desgraciat. Em podries ajudar?
La roca va contestar:
- Des què et conec no t\'he vist caçar mai.
- És que tinc un arc molt dolent, la meva llança no té punxa i he perdut la meva destral -va contestar Ratlla Trencada-. I a més, les meves cames són dèbils i no puc córrer darrere els cérvols.
- I per què no vas a pescar? -va demanar la roca.
- La darrera vegada que vaig atrapar un peix se\'m va escapar i s\'endugué l\'arpó. Un gos s\'ha menjat els meus hams d\'os i les formigues s\'han instal·lat a les meves xarxes.
- Què vols, doncs? - va dir la roca.
- Voldria un cérvol, petitet, petitet. A canvi jo et taparia amb la meva manta de pell de bisó. A l\'hivern les nits refresquen i deus tenir fred.
La roca li va dir que es guardés la manta, que ell miraria de concedir-li el seu desig.
- No, no, jo vull regalar-te-la -va dir Ratlla Trencada-. És segur que tu la necessites més que jo.
L\'indi va tapar la roca amb la seva manta plena de forats i va marxar.
Quan l\'indi tornava cap a la seva tenda va ensopegar amb un cervató mort.
El va agafar, li va treure la pell i el va posar al foc a coure.
Mentre el cérvol es torrava al foc, va començar a fer molt fred i Ratlla Trencada va pensar: \"Per què li hauré donat la meva manta a una roca? Em sembla que he fet una estupidesa. Una roca tapada i jo passant fred!\".
Deixant el cérvol torrant-se al foc, l\'indi va anar fins a la roca i li va agafar la manta i se la va posar sobre les espatlles. Va marxar cap al seu tipi, va menjar part del cervató i se n\'anà a dormir.
Al cap d\'uns quants dies va tornar a tenir gana i va pensar: \"Tornaré a la roca i li demanaré que em doni menjar.\"
- Tinc gana, molta gana. Podries donar-me una mica de carn? -va dir l\'indi.
La roca li va respondre:
- Què has fet amb el cervató que et vaig donar?
- Era un animalet molt petit i m\'ha durat molt poc temps?
- Encara no has arreglat els teus atuells de cacera? -va dir la roca.
- La corda del meu arc s\'ha espatllat. Necessito pell de bisó per fer-me\'n una. Si em proporciones un bisó tindràs el meu agraïment.
La roca semblava dubtar i l\'indi li va dir:
- Agafa la meva manta. Aviat plourà i amb ella estaràs coberta.
L\'indi tornà cap a la seva tenda i en arribar es va ensopegar amb un bisó. Ratlla Trencada va arrencar la pell al bisó, la va posar a assecar i a continuació va posar la carn a coure. Però l\'indi havia agafat molt poca llenya i el foc no era suficient per coure un animal tan gros.
Al cap de poca estona va començar a ploure i a fer un temps molt fred. Calat fins al moll de l\'os l\'indi va dir:
- Que estúpid que he estat en donar la meva manta a la roca. La roca pot aguantar el mal temps sense cap perill, mentre jo puc morir de fred!
Amb aquest pensament, l\'indi va anar cap a la roca i li prendre la manta.
Després va emprendre el camí de tornada amb la manta a les espatlles. En arribar al seu tipi va veure que el bisó havia desaparegut, al foc només hi quedava una mica de llenya i a l\'ambient una agradable oloreta de bisó cuit.
Ratlla Trencada va comprendre que la roca l\'havia castigat per no haver complert la seva paraula.
L\'indi va tornar davant de la roca i va demanar i demanar que l\'ajudés. La roca no va fer-li cas i no va fer aparèixer més menjar. Llavors Ratlla Trencada va aprimar-se molt.
Des d\'aquell dia, Ratlla Trencada i els indis oglales han après que per merèixer els favors del Gran Esperit, cal guanyar-se\'ls amb l\'esforç personal i sinó és millor no demanar res i, que, si per casualitat els regala alguna cosa, li ho agraeixen.