biblioteques publiques de Salt  
 
  ºinici | guies de lectura | mapa web secció infantil
 
L'edat mitjana. Guia preparada amb motiu de l'exposició: El Cid y su época
 

 
imatge

guia en format pdf

 
  Civilització medieval

 

atles del mon medieval

 

 

 

En la història d'Europa, l'edat mitjana és el període intermedi entre l'edat antiga i l'edat moderna (des de la caiguda de l'imperi Romà, l'any 476 fins al segle XV).

  • Adams, Simon. Atles del món medieval. Un recorregut il·lustrat pels pobles i els fets de l'època medieval, 500 dC-1450dC. Blume, 2006
  • Aliki. Una Festa medieval. Joventut, 1992. I 94"04/14" ALI
  • Anno, Mitsumasa. El Món medieval d'Anno. Joventut, 1986. I2 58
  • Bachini, Andrea. La Edad Media. Editex, 1999. I 94"04/14" BAC
  • Beaumont, Émilie. L'Edat mitjana. Fleurus, 2002. I 94"04/14" BEA
  • Bingham, Jane. El Mundo medieval. Usborne, 2003. I 94"04/14" BIN
  • Bolòs i Masclans, Jordi.
    • La vida quotidiana en l'època medieval. Edicions 62, 2000. 946.71"04/14" BOL
    • Catalunya medieval: una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Pòrtic, 2000. 946.71"04/14" BOL
  • Bonis Cuaz, Gianna. En tiempos de los castillos feudales. Avance, 1975. I 94"04/14" BON
  • Cairns, Trevor. La Edad Media. Akal, 2001. I 94"04/14" CAI
  • Caselli, Giovanni. L'Edat mitjana. Barcanova 1988. I 94"04/14" CAS
  • Farman, John. La Superbreu història de l'edat mitjana. Molino 2000. I 94"04/14" FAR
  • Glot, Claudine. Seguint les petjades del... rei Artús. Blume, 2003. I 94"04/14" GLO
  • Langley, Andrew.
    • La Vida medieval. Altea, 1996. I 94"04/14" LAN
    • Vivir en la Edad Media. Pearson Alhambra, 2005. I 94"04/14" LAN
  • Un Monjo medieval. Molino, 1987. I 2 MON
  • Morgan, Gwyneth. La Vida en un pueblo medieval. Akal, 2000. I 94"04/14" MOR
  • Vergés, Glòria. L'Edat mitjana. Parramón 1988. I 94"04/14" VER
  • Williams, Jay. La Vida en la edad media. Mas-Ivars, [1970]. I 94"04/14" WIL
  Història medieval

 

la vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval

El sistema econòmic i polític imperant era el feudalisme i l'estructura de la població piramidal, amb els nobles i els clergues manant sobre els vassalls.

  • Aventin, Mercè.
    • La Catalunya feudal. UOC, 2005. 946.71 "04/14" AVE
    • Jofre de Rocabertí i Montcada: senyor feudal i cabdill militar. Graó, 1989. I 946.7"04/14" AVE
  • Aznar, Fernando.
    • Al-Àndalus. Barcanova, 1992. I 946"04/14" AZN
    • El Camí de Sant Jaume: pelegrins a l'Europa medieval. Barcanova, 1990. I 946"04/14" AZN
  • Col·lecció Biblioteca bàsica d'història de Catalunya. Barcanova (diferents volums)
  • Bonnassie, Pierre ; Guichard, Pierre ; Gerbet, Marie-Claude. Las Españas medievales. Crítica, 2001. 946.0 "04/14" BON
  • Cuñat, Daniel. Al-Andalus: los omeyas. Anaya 1991. I 946"04/14" CUÑ
  • Espino Nuño, Jesús. Los Orígenes de la Reconquista y el reino asturiano. Akal, 1996. I 946"04/14" ESP
  • Garrido, Josep-David. Jaume I i el regne de Múrcia. Rafael Dalmau, 2006. I 946.7 "04/14" GAR
  • Pérez Monzón, Olga. Toledo y las tres culturas. Akal, 2006. I 946"04/14" PER
  • Sabaté, Flocel. Atles de la "reconquesta": la frontera peninsular entre els segles VIII i XV. Edicions 62, 1998. 946.0 "04/14" SAB
  • Sorribas i Roig, Sebastià.
    • Col. Visions d'història de Catalunya. Barcanova, 1989. I 946.7"04/14" SOR
      • En temps de Guifré el Pelós
      • La Conquesta de Mallorca
      • En temps de Ramon Berenguer IV
      • Els Remences
      • Els Almogàvers
    • Joan el Roig, pagès del segle X el naixement d'un poble. Graó 1995. I 946.7"04/14" SOR
  Art i literatura

 

arte romanico

 

 

 

el Cid explicat als infants

En art, destaquen dos moviments: el romànic (durant l'alta edat mitjana) i el gòtic (durant la baixa edat mitjana).

  • Un Art antic i fascinant : dossier dedicat al romànic. La Galera , 1994. I 7.033 ART
  • L'Art gòtic : la construcció de la Seu de Manresa. Graó, 1993. I 7.033 CON
  • Conti, Flavio. Cómo reconocer el arte románico. EDUNSA, 1997. I 7.033 CON
  • Farró i Fonalleras, Dolors. Constructors i picapedrers de l'època romànica: breu itinerari pels monuments de Catalunya. Blume, 1981. I 7.033 FAR
  • Gandiol-Coppin, Brigitte. Las Catedrales. Altea, 1991. I 72.033 GAN
  • Garganté i Llanes, Maria. Arte románico. Parramón, 2000. I 7.033 GAR
  • Gozzoli, Maria Cristina. Cómo reconocer el arte gótico. EDUNSA, 1997. I 7.033 GOZ
  • Macaulay, David. Nacimiento de una catedral. Timun Mas, 1982. I 72 MAC
  • Watson, Percy. La Construcción de las catedrales medievales. Akal, 1990. I 72.033 WAT

 

La literatura de l'edat mitjana és, en primer lloc, la de l'èlit feudal i en reflecteix els ideals: pietat, fidelitat i valor. Destaca la literatura èpica, amb la "cançó de gesta".

Les cançons de gesta són llargues composicions al voltant d'un heroi, versificades i transmeses oralment per part dels joglars. Els protagonistes d'aquestes històries esdevindran en la majoria de casos herois nacionals, com per exemple El Cid a Espanya o Roland a França. Aquestes cançons seran el model de les novel·les de cavalleries ja pensades per a ser llegides.

El Cantar del Mio Cid [El Cid (Castella, ~1043 - València, 1099) és el sobrenom d'origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar]

La "Cançó del Cid" és un poema èpic, escrit en vers, que ens ha arribat copiat en un còdex del segle XIV. No se sap quan va ser composta l'obra ni que en va ser l'autor. Explica què va fa Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, quan el rei Alfons VI el desterra, el 1081. Consta de tres parts: “Cantar del destierro”, “Cantar de las bodas” i “Cantar de la afrenta de Corpes”

  • Navarro Duran, Rosa. El Cid explicat als infants. Edebé, 2007. I3 150
  • Muñoz Puelles, Vicente. El Cantar de Mío Cid. Edelvives, 2006. J 128 MUÑ
  • Poesia medieval
    • Romancer català. Edicions 62, 1995. P ROM
    • El Romancero. Anaya, 2006. I P ROM
    • Romancero castellano. Nebrija, 1978. I P ROM
    • Els Trobadors. Juan Granica, 1986. I P TRO

  • Novel·les ambientades a l'edat mitjana
    • Bastard, Jordi. Cercant Catamònides. Abadia de Montserrat, 1987. I3 47
    • Capellades i Ballester, Enriqueta. Traïció. Casals, 1990. J 37 CAP
    • Galicia, Montserrat. Hug i Adalaisa. Baula, 1994. I3 8
    • Lluch, Enric. Cavaller o cavalleresa, ho sabràs ben de pressa. Edebé, 2006. I2 10
    • Mirande, Jacqueline. Doble assassinat a l'abadia. Casals, 1999. J 37 MIR
    • Mora, Víctor. L'ogre dels Càrpats. Empúries, 1998. J 29 MOR
    • Scott, Walter. Ivanhoe. Altea, 1982. I3 77
    • Solà-Morales, Imma de. Carta sense resposta. Baula, 1993. I3 8
    • Teixidor, Emili. L'ocell de foc. Cruïlla, 2006. J 67 TEI
    • Vergés, Oriol. Col. Les Arrels. Pub. De l'Abadia de Montserrat (diferents volums)

 

  Castells i cavallers

 

doscobrim els castells

 

els cavallers

Castells: Edificis fortificats, situats generalment al cim d'un turó en el punt dominant d'una població.

  • Aragonés, Carmen. El Castillo. Altea 1980. I 94"04/14" ARA
  • Descobrim els castells. Elfos, 2007
  • Dixon, Philip. Cavallers i castells. Barcelona : Larousse, 2008. I 94"04/14" DIX
  • Gravett, Christopher. Castillo. Pearson Alhambra, 2004. I 94"04/14" GRA
  • Langley, Andrew. El Castell medieval: viatja al passat i pren part en la història. Beascoa Tres, 1998. I 94"04/14" LAN
  • Langley, Andrew. Un Castillo en guerra: la historia de un asedio. Ediciones SM, 1999. I 94"04/14" LAN
  • Macaulay, David. Nacimiento de un castillo medieval. Timun Mas, 1981. I 72 MAC
  • Millet, Claude. La Fortalesa. Cruïlla 2003 (Món Meravellós). I 94"04/14" MIL
  • Platt, Richard. La Vida al castell: diari de Guillem Burg, patge. Parramón 1999. I 94"04/14" PLA
  • Sabaté, Flocel. La Gent dels castells: viure a l'esguard dels castells de la Conca d'Òdena a l'Edat Mitjana. Montcalet, 1999. I 946.7"04/14" SAB
  • Sims, Lesley. El Gran libro de los castillos. Usborne, 2003. I 94"04/14" SIM


Cavallers: Guerrers a cavall de l'Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal.

  • Baumann, Anne-Sophi. Els Cavallers. Vox, 2006. I 94"04/14" BAU
  • Beaumont, Émilie. Diccionari en imatges dels cavallers. Fleurus, 2008. I 94"04/14" BEA
  • Deary, Terry. Caballeros. Molino, 2007
  • Gravett, Christopher. Caballeros. Altea, 1993. I 94"04/14" GRA
  • Lelorrain, Anne-Marie. Els Cavallers. Larousse, 2006. I 94"04/14" LEL
  • Massian, Michel. La Caballería. Argos 1970. I 94"04/14" MAS
  • Michaux, Madeleine. Cavallers. San Pablo, 2004. I 94"04/14" MIC
  Enllaços

 

imatge