A mi, de petita —i d'adolescent, també—, m'"amenaçaven" amb amagar-me els llibres. No és perquè els estripés o perquè els tractés malament, no. L'amenaça sorgia de l'autèntic vici que tenia per la lectura. Llegia tant i a totes hores que sovint m'oblidava de les tasques domèstiques encomanades, o dels deures escolars, o de l'hora de tancar el llum a la nit. Res del món no em semblava més estimulant, més motivador, més fantàstic ni més llaminer que aquelles històries que, a cavall del paper, em traslladaven a un univers insòlit, on els únics habitants eren els personatges que m'explicaven les seves aventures i, per damunt de tots ells, jo.

Jo era l'autèntica protagonista d'aquell món de lectura. Era a mi, a qui aquell escriptor o escriptora es dirigia en aquell moment. Era jo qui patia, qui plorava, qui somreia o qui somiava. Perquè, sense ser-ne conscient, establia un lligam molt fort amb la persona que havia escrit allò que jo llegia. Tampoc no era conscient aleshores que aquell món era estimulant, motivador, fantàstic i llaminer. Jo només sabia que un sol dia sense llegir era una autèntica desgràcia.

La lectura m'alimentava la fantasia, m'acompanyava en l'adquisició de nous coneixements, em feia de tutora en l'aprenentatge de l'ortografia, m'avivava unes tímides ganes d'emular aquelles persones que, escrivint, eren capaces de provocar el munt de sensacions que m'envaïa, m'omplia el sac del meu limitat vocabulari, m'esperonava a expressar-me més i millor, m'endolcia les hores, m'ajudava a entendre el món, em donava idees i —ara ja ho sé— em transmetia una mena de saviesa clara, gentil, perdurable i segura, que és aquella que no es troba enlloc més, perquè tu ets qui te la prens, al teu aire, seguint l'orientació d'un camí llarg, gairebé infinit, un camí que no té rètols ni senyals de circulació.

Vull dir amb tot això que la lectura és una de les activitats més personals, íntimes i subjectives que existeixen. Perquè un mateix llibre, un mateix autor o autora, una mateixa història, poden provocar mil reaccions diferents, mil vivències, mil sentiments, mil emocions.

Posem-ho tot, doncs, sobre la taula i parlem-ne. Parlem-ne, en aquest cas, amb els lectors joves que treuen temps al temps per buscar la complicitat amb els personatges de les històries viscudes a cavall del paper, a la recerca, segurament només intuïda, de la perdurabilitat d'una saviesa que no farà mai nosa.

Dolors Garcia i Cornellà

 

Dolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956) és llicenciada en Psicologia. Ja de molt petita, preferia les lletres als números i confessa que tenia una addicció impossible de superar: la lectura. L’any 1985 va guanyar el premi Just Manuel Casero amb el llibre Albert, i va decidir dedicar-se més intensament a la literatura. Actualment té prop de quaranta llibres publicats, tots ells de literatura infantil o juvenil.

També ha guanyat o ha quedat finalista en uns quants premis literaris (Just M.Casero, Ciutat d'Olot de contes per a nois i noies, Folch i Torres, Lola Anglada, Gran Angular, Ala Delta, Vaixell de Vapor, Joaquim Ruyra, Barcanova, Bancaixa, etc.). A més d’escriure, treballa de tècnica d’Educació a l’Ajuntament de Girona en el programa d’Educació Ambiental i Recursos Educatius de la Ciutat.

També realitza, al llarg de l'any, moltes visites a escoles, instituts i biblioteques dels Països Catalans per promoure la lectura i l'escriptura entre els infants i joves. Relacionat amb això, du a terme des de fa força anys una activitat relacionada amb llibres personalitzats per a les escoles.

Viu a Vilobí d’Onyar (La Selva) des del 1984. Té dos fills bessons i dotze gats.

Dolors Garcia i Cornellà (Institució de les Lletres Catalanes)

Selecció de 4 llibres:

• Contes d'estar per casa. Editorial Barcanova. Barcelona, 2003. A partir de 8 anys. Finalista del premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 2003.
• La nit de les dues-centes mil llunes. Editorial La Galera. Barcelona, 2000. A partir de 10 anys. Premi Josep M. Folch i Torres 2000.
• Sense cobertura. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. Per a joves. Premi Joaquim Ruyra 2001.
• L'esclau del Mercadal. Editorial Bromera. Alzira, 2004. Per a joves. Premi Bancaixa de narrativa juvenil 2003.