Presentació: El primer llibre La col·lectiva individualitat de la lectura, un camí d'anada i tornada   inici

Escena 1

Mentre el pare es deleix per donar-me les farinetes del sopar –brruuum, bruuumm-, entre l’embolcall del vapor de la colònia dels meus cabells molls, escolto la mare amb atenció quan narra les darreres aventures de la tieta Marta que ha deixat l’últim nòvio perquè no la volia acompanyar a salvar els darrers axemplars d’escarbats piloters de Tasmània. Tot just fet el rotet, em bressolo al calze de les cames encreuades de la mare, preparant-me per sentir la història de tres porquets: tres herois que tenen esperit emprenedor i que decideix fer-se casa i hortet abans que okupar una torreta en mig del bosc, amb àvia inclosa. I és que, tot i que no entenc com pot ser que un animal pelut, de dents llargues i mirada ferotge és tan i tan ruc, el meu cos sent l’escalfor del refugi matern i el rumoreig de les paraules que em transporten al país dels somnis, fins l’endemà al matí.

Escena 2

– Enric, vols dir que és tan bo com dius?
– T’ho juro. T’ho ben asseguro! Tu llegeix-lo i ja em diràs el què. Jo no l’he acabat, em feia massa por.
– És que tu ets un poruc. Dóna’m el llibre..., cagueta, més que cagueta!
Aquella mateixa nit vaig començar a viatjar pel camí dels somnis acompanyat de Lovecraft. Els seus monstres i mites em van permetre conèixer un món ple de llot putrefacte, algues raptores i monstres de dits llargs i prims i pupil·les de serp. Els pares, atrafegats en els mil i un maldecaps del telenotícies, mai van saber que les pors més ancestrals m’estaven sotjant des de les fagedes del Puigsacalm. Només protegit per l’escalfor del llit, amb la llum de la làmpada com a únic estel, vaig haver de vèncer els temors més profunds per conciliar el son. L’endemà, en trobar l’Enric, no em vaig estar de dir-li:
– No n’hi havia per tant...- i els pèls del clatell se’m van eriçar en recordar el terror viscut.

Escena 3

– Què..., què t’ha semblat?
– Genial! Les escenes de la protagonista revisant la bodega a la recerca de l’Alien; el bum-bum de la remor dels motors marcant el ritme del film; el rastre gelatinós deixat per la bèstia..., tot plegat m’ha transportat als primers records lectors, un temps en el que de la mà de Lovecraft, London o Shelley vaig descobrir el significat de la paraula terror. I a tu?
– Jo, en prou feines he pogut obrir els ulls. Sort que al teu costat m’he sentit com a casa, quan la mare em protegia de les urpes dels llops dels contes. Ho recordes?
– I tant, els meus llibres també em van protegir de molts llops...

Joan Portell Rifà
Escriptor i crític literari