| |
Afegir comentari
 |
|
Atxaga, Bernardo. El Fill de l'acordionista. Traducció de Pau Joan Hernàndez
Barcelona : Edicions 62, 2004. 397 p.
El Balancí ; 501. ISBN: 84-297-5490-3
"El fill de l'acordionista" és la novel·la més personal de Bernardo Atxaga. Amb ella travessem, com si miréssim un mosaic fet amb diferents temps, espais i estils, la història de dos amics: Joseba i David, el fill de l´acordionista.
Des dels anys trenta fins a finals del segle XX, des d´Obaba fins a Califòrnia, de la infància a l´escola als inferns de la guerra civil i de la violència, Atxaga s'enfronta de manera valenta al tema de la memòria, la nostàlgia, l'amistat, i també al de la tristesa d´aquell que deixa la seva terra sabent que mai no tornarà.
I al centre de les múltiples ramificacions d'aquesta història, l´amor com a única possibilitat de salvació davant les circumstàncies més dramàtiques. (Grup 62)
El fill de l'acordionista: Dossier de les tertúlies literàries de la Biblioteca Central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat
|
| |
|
 |
Bernardo
Atxaga
Vida i obra |
|
Bernardo Atxaga (pseudònim de Joseba Irazu) va néixer a Asteasi (Guipuzkoa) el 1951.
Va estudiar Enonòmiques a Bilbao i Filosofia a Barcelona. Poeta i novel·lista, escriu en basc i castellà. El seu primer treball literari es va publicar el 1972, a partir d'aleshores ha publicat més de vint llibres de literatura infantil i juvenil, ha realitzat guions radiofònics, obres teatrals i lletres de cançons.
Entre les seves novel·les cal destacar "Obabakoak" (Premio Euskadi, Premio Nacional de Narrativa, Premio Nacional de la Crítica, 1998 i Prix Millepages), "L'home sol" (Premio de la Crítica, 1994) i "Aquells cels (1995, Premio Euskadi de Plata i finalista del Premio Nacional de Literatura). L'any 2002 va rebre el premi Eusko Ikaskuntza per la seva contribució a la conolidació de l'èuscar com a llengua literària. "Soinujolearen semea" la versió original de "El fill de l'acordionista" va merèixer el Premio de la Crítica 2003 i el Premio Euskadi de Plata.
|
| |
|
|
| Comentaris |
|
|
| |
|
Un llibre que m’ha donat a conèixer costums i ideologies polítiques basques…., les vivències que tenen a la infància i de quina manera s’enfronten a l’adolescència (feixistes-republicans), les dures vivències a la presó i com i qui va delatar els terroristes. Me l’he llegit a gust i no ha estat una lectura lenta. (Anna) |
| |
|
|
| |
|
Un reflex molt interessant d’una època i d’un país (Euskadi) i tota la situació que porta uns adolescents a convertir-se en terroristes. De tota manera el llibre m’ha semblat una mica lent. (Rosa) |
| |
|
|
| |
|
Una mirada tranquil·la als joves bascos, la seva descoberta de les realitats de la vida... (Anna) |
| |
|
|
| |
|
Lectura apassionant de l'adolescència, de la descoberta, de l'entrada traumàtica al món adult, amb la pèrdua de la ingenuïtat que sol acompanyar cada desvetllament. Però també un llibre d'una realitat concreta, el País Basc, i també d'amor a la seva llengua. (Bibiana) |
| |
|
|
| |
|
Un meravellós viatge al País Basc i a l'adolescència a través del vol d'una (mitxinica), papallona. (Mariàngels) |
| |
|
|
| |
|
L'autor d'Obabakoak, la gran novel·la del món simbòlic de l'imaginari dels bascos, ens explica en aquesta història el fet universal del pas de l'adelescència al món adult en aquelles valls que ja coneixíem per altres obres de l'autor. (Jordi) |
| |
|
|
| |
|
L'he trobat de lectura lenta. (Joana) |
| |
|
|
| |
|
Em quedaria amb el principi i el final. De totes maneres l'he trobat una mica lent. (Isabel) |
| |
|
|
| |
|
Un dels temes que tracta m'ha colpit és el tema de la mort des de dos punts de vista; la mort natural i la mort a causa de la guerra. També la reivindicació de la llengua,...etc. (Maite) |
| |
|
|
| |
|
Un llibre que explica la història d'uns joves del país basc en una època concreta que encara continua. Un llibre amè que l'he llegit sense saltar-me una pàgina. (Ramon) |
| |
|
|
| |
|
Un llibre on, les relacions entre els amics en l'adolescència, l'amor en l'època adulta, els lligams amb la terra que estimes, la mort,...està explicat per Bernado Atxaga amb una gran sensibiltat. Em va agradar molt. (Olga) |
|
|
