|
|
Hacia un saber sobre el alma de Maria Zambrano
Los ensayos reunidos en "Hacia un saber sobre el alma" fueron publicados en revistas de España y América entre los años 1933 y 1944. La mayor parte, según la propia María Zambrano, fueron escritos en la 'inmensidad del exilio'.
La autora nos ofrece 'la trayectoria, el nacimiento, de la razón poética, llegado a mí casi a ciegas, en la penumbra del ser y del no ser, del saber y no saber'.
Claros del bosque de María Zambrano
María Zambrano, deixebla d'Ortega i Gasset, de Zubiri i de García Morente, sintetitza la tradició filosòfica occidental: l'existencial, la fenomenològica i vitalista, la d'Spinoza i la dels grecs, inspirada en el pensament de Plotí. La seva afinitat amb els pensadors òrfics i neoplatònics, la seva utilització metafòrica de molts dels grans símbols tradicionals la porta a la formulació de conceptes com el de «la raó poètica», que constitueix un dels nuclis fonamentals del seu pensament.
Sobre Claros del bosque afirma María Zambrano: “La clariana del bosc és un centre en el qual no sempre és possible entrar; des de la fita se'l mira i l'aparèixer d'algunes empremtes d'animals no ajuda a donar aquest pas. És un altre regne que una ànima habita i guarda. Algun ocell avisa i crida a anar fins on vagi marcant la seva veu. I se l'obeeix. Després no es troba res, res que no sigui un lloc intacte que sembla haver-se obert en aquest sol instant i que mai més es donarà així. No car buscar-lo. No s'ha de buscar. És la lliçó immediata dels clars del bosc: no cal anar a buscar-los, ni tampoc a buscar res d'ells”.
Ens trobem davant d'una obra que dialoga amb la mística, la filosofia racionalista i la mitologia, però també amb la filosofia òrfica i gnòstica, i en la qual la poesia juga un paper indefugible com a reveladora de l'ésser.
|
