|
|
MAGRIS, Claudio. El Danubi
Quan aquesta obra de Claudio Magris (Trieste, 1939) va aparèixer a la meitat del anys vuitanta del segle passat, la crítica especialitzada va parlar del naixement d'un nou gènere literari, a mig camí entre la novel·la i l'assaig, que bevia de les deus de l'anomenada literatura del jo (autobiografia, dietari, ...) i que esdevenia a la pràctica un tractat d'història cultural. D'altres van parlar, pel seu caràcter original, d'autèntica i innovadora novel·la. El que queda clar un cop s'ha llegit El Danubi, més enllà de discussions bizantines que al capdavall no ens porten a enlloc, és que ens trobem de la mateixa manera que, per exemple, en el cas dels Concerts de Brandenburg- davant d'una catedral de la cultura europea. El viatge des de les fonts del riu fins a la seva desembocadura es converteix, de la mà de Magris - de la mà del narrador i un grup d'amics en un viatge al fons de la civilització danubiana, en un recorregut per la història i la memòria. L'obra es transforma en diàleg fèrtil entre lector i passat, present i futur d'aquesta Mitteleuropa (i els seus llibres, la seva gen , els seus pobles i ciutats) objecte de l'amor incondicional de la prosa de Magris. Una experiència inoblidable.
|
