| |
Afegir comentari
 |
|
Márai, Sándor. La dona justa. Barcelona : Edicions 62, 2005
Una tarda, en una elegant cafeteria de Budapest, una dona explica a la seva amiga com un dia va descobrir que el seu marit tenia un amor secret. Una nit, a la mateixa ciutat, l'home que va ser el seu marit confessa a un amic com va deixar la seva esposa per la dona que desitjava des de feia temps. A la matinada, en una petita pensió romana, una dona explica al seu amant com ella, d'origen humil, s'havia casat amb un home ric i com havia acabat aquell matrimoni.
"La mujer justa" narra la peripècia de tres personatges que coneixen la passió, el desamor, la traïció i la soledat. Marika, Péter i Judit narran la seva relació amb el realisme de qui considera la felicitat com un be impossible d'aconseguir.
Márai que va començar la seva carrera literària com a poeta, en esta novel·la descriu l'amor, l'amistad, el sexe, la gelosia, la solitud, el desig i la mort apuntant directament al fons de l'ànima humana. |
| |
|
 |
Sándor Márai
El poder de la palabra
Ed. Salamandra |
|
Sándor Márai (Hungría, 1900-1989)
Narrador, poeta i dramaturg, nacionalitzat a Estats Units el 1952.
El seu nom veritable és Sándor Grosschmid i va néixer a Kassa (actualmente Košice, Eslovaquia).
El 1918 va treballar com a editor a Budapest, l'any següent es traslladà a Berlín i després a Frankfurt, on va fer de periodista. El 1945 va entrar a formar part de l'Acadèmia Húngara de Ciències. El 1948 va sortir d'Hungria en protesta per l'ocupació soviètica del país, aquest fet va motivar que la seva obra fos prohibida al seu país i fins a la caiguda del comunisme no va ser redescobert.
|
| |
|
 |
| Comentaris |
|
Tres veus, tres històries sota vivències diferents. Des del meu punt de vista conformen una sèrie de reflexions d'àmbit social i espiritual. A tall d'exemple, enumeraria l'escandalosa riquesa confrontada amb l'extrema pobresa, les relacions de poder, la decadència d'una cultura...
Pel que fa referència a la intimitat de l'ésser humà, afloren amb certesa: solitud, vanitat, orgull, amor, passió, amistat, tendresa... i, la mateixa mort.
Calificaria l'obra com una bona lectura amb descoberta de valors sovint desconeguts o oblidats. (Maite) |
| |
|
|
|
|