|
|
Elegia de Philip Roth
Everyman , traduïda amb el nom d' Elegia, va guanyar l'any 2007 el premi PEN/Faulkner i és possiblement el llibre més elegíac que ha escrit l'autor d' El trastorn de Portnoy. El títol original, Everyman, remet directament a les obres al·legòriques del segle XV que s'escenificaven als cementiris i que tenien com a tema principal la salvació de les ànimes després de la destrucció del cos. Així Elegia comença amb l'enterrament d'un petit executiu de publicitat retirat que se'ns anirà presentant com una persona molt poc estimable. Elegia és una història brutalment íntima i universal de la pèrdua, el penediment i l'estoïcisme. Aquest llibre ens mostra també la manera en què una vida pot ser comprimida en unes poques pàgines d'espai i temps, on abunden les descripcions de malalties, discussions amb les dones que el protagonista ha tingut, recriminacions que li fan els fills, quadres mediocres que ha anat pintant per matar el temps de la jubilació, terrors ancestrals amb prou feines alleugerats per les postals d'un record d'infància i les carícies d'una infermera que té molt d'àngel de la guarda. El novel·lista irlandès John Banville va dir respecte d'aquesta obra: "L'última escena és tan hàbil que la narració arriba al seu final en un ambient gairebé shakespearià, amb la seva suavitat màgica i misteriosa senzillesa".
|
