| |
Afegir comentari
 |
|
Teixidor, Emili. Pa negre
Barcelona : Columna, 2004. 396 p. ISBN: 84-664-0489-9
"Pa negre", una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil, i que ja algun crític considera el millor llibre en català dels últims anys. Teixidor descobreix els trets autobiogràfics d'aquesta novel·la que la qualifica de "metàfora d'un país dividit en dues lleialtats".
Cal destacar la riquesa del llenguatge de "Pa negre", on Teixidor recupera els mots d'un idioma que s'ha transformat en només 60 anys, i on s'han perdut moltes referències d'argot rural en benefici dels neologismes. De la mateixa manera que els llocs familiars de l'autor, com ara les colònies tèxtils, o s'han abandonat o s'han reconvertit en hostals, la cultura visual ha anat més enllà que la cultura oral, com diu l'Emili Teixidor: "Ara els nens diuen 'ensenya-m'ho' i abans era 'explica-m'ho'. Hem de tornar a explicar aquesta oralitat". |
| |
|
 |
Emili
Teixidor
Vida i obra |
|
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona 1934) Escriptor i pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Dirigeix una escola privada d'ensenyament. Ha col.laborat a "Cavall Fort", "Oriflama", etc, i s'ha especialitzat en narracions de tipus juvenil: El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), etc, a més d'El nom de cada cosa (1968), en col.laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Ha escrit, també, narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), Frederic, Frederic, Frederic (1982), etc, així com la novel.la Retrat d'un assassí d'ocells (1988). Ha fet traduccions i guions per a la televisió i el cinema. Amb l'obra En Ranquet i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. La seva dedicació literària als joves ha continuat a El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusíades (1989). Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i ha dirigit i presentat el programa sobre llibres a TV, "Mil Paraules". Posteriorment ha publicat Cor de roure (1994). El 1997 guanyà el Premio Nacional de literatura infantil per L'amiga més amiga de la formiga Piga. Fou guardonat amb el premi Sant Jordi de novel.la per l'obra El Llibre de les Mosques.
|
| |
|
|
| Comentaris |
|
|
| |
|
Pa negre és un llibre trist i fosc que descriu molt bé l’època de la postguerra i que et deixa aquest sentiment de tristesa, repressió… que reflexa molt bé els sentiments dels protagonistes. (Rosa) |
| |
|
|
| |
|
Les adversitats et fan créixer i estar preparat per a poder superar qualsevol tràngol futur “vaig amagar el cap dessota el coixí i vaig estar a punt de plorar però les llàgrimes no em sortien, s’havien dissolt en la força d’oposició i el rebuig a tot allò que no volia tornar a viure”. (Dolors) |
| |
|
|
| |
|
Un gran plaer, una recreació en les descripcions, en les dites catalanes, expressions… Quan a la història, escruixidora, culpidora, un retrat més de les injustícies i de la guerra. (Maite) |
| |
|
|
| |
|
Novel·la carregada de sentiments i sensibilitat. Ens mostra una passejada pel món rural de la postguerra. (Isabel) |
| |
|
|
| |
|
Aquest llibre t’explica els anys més durs de la postguerra. La gent han d’acotar el cap davant les forces superiors de la societat. Les dones treballant a la fàbrica que els robava l’alegria, la salut i el temps. L’Andreu, el protagonista d’aquesta història ha de lluitar per tirar endavant sense pietat i amb força, fins que començarà una nova vida amb més il·lusió, i amb estudis per poder aconseguir els seus somnis. (Anna) |
| |
|
|
| |
|
Un excel·lent retrat de la Catalunya rural de la postguerra a través dels ulls d’un nen que va perdent la innocència. (Mariàngels) |
| |
|
|
| |
|
M’ha agradat molt. Destacaria sobretot la força del seu llenguatge: m’ha deixat un bon regust. Amb paraules del mateix Emili Teixidor, “és com una barreja de codony i mató que dóna una aspror deliciosa a la menja i deixa el regust d’un perfum sec i aspriu al paladar, que dura molta estona després de passar per la boca”. (Belén) |
| |
|
|
| |
|
Pa negre ens parla dels anys difícils de la postguerra: la intromissió impúdica de l’esglèsia en la intimitat de les cases, la doble moral de la societat, la humiliació dels perdedors… Ho fa a través de la mirada d’un nen que deixarà enrera la seva infantesa en adonar-se, desencisat, que la seva supervivència passa per adoptar les regles de joc dels adults. (Bibiana) |
| |
|
|
| |
|
Els que vàrem viure la història de Pa Negre (quan n’hi havia), la memòria ens retorna al passat d’una guerra que ens va deixar seqüeles importants. (Ramon) |
|
|
