Dues llaunes en una bicicleta

Un dissabte a la tarda, en Josep i la Clara, tot passejant, van passar per un supermercat prop de casa seva i van comprar una llauna de Cola, perquè ja en tenien una al frigorífic de casa seva. Quan van arribar la van posar al frigorífic amb l'altra que tenien, per al vespre sopar amb unes pizzes.
Quan una llauna, en Tic, va entrar al frigorífic, l'altra, en Tac, la veu i li pregunta:

- Com et dius?
- Em dic Tic. I tu?
- Jo sóc en Tac.

Es van caure molt bé i van començar una llarga conversa. Van estar parlant molta estona, fins que es van adonar que podien estar en perill, perquè...

- Què faran quan se'ns beguin? Ens tiraran al contenidor normal?
- Ens reciclaran? Arribarem a la deixalleria?

I anaven repetint les preguntes una vegada i una altra.
Fins que la Clara va obrir el frigorífic i les va treure per portar-les a taula. Quan van ser allà, se sentia olor de pizza calenta.
Llavors les van obrir i de mica en mica anaven bevent. Quan van acabar de sopar, van recollir la taula i com que eren bons ciutadans, van reciclar les escombraries. Vet aquí que cada cosa va anar a parar al seu lloc corresponent i així les llaunes van anar juntes al contenidor dels envasos.
Dins del camió de reciclatge, van trobar més llaunes que com elles anaven a una mena de fàbrica. Quan van sortir d'allí se sentien com noves, amb ganes de córrer... Fins que algú va dir:

- Oh! Que bonica que és aquesta bicicleta!

En aquell moment van saber que eren una bicicleta ben maca de color vermell i que en Tac era la roda de davant i en Tic la roda del darrera. Tenien moltes ganes de recórrer el món.

Autora: irene Fàbregas
Il·lustrador: Xavier Brazales