El nas de l'Ahmed

L'Ahmed és un noi marroquí de 12 anys que viu a Salt. Li agrada molt la televisió i vet aquí que un dia va veure una pel·lícula de fantasmes on sortia un senyor que tenia el nas a la boca. Això li va fer molta gràcia i l'Ahmed es va fer un bon tip de riure a costa del fantasma. Però l'endemà, quan l'Ahmed es va llevar i va anar a rentar-se, es va veure al mirall del lavabo i va resultar que ell també tenia el nas a la boca. Encara anava amb pijama però no s'ho va pensar gens a l'hora de sortir al balcó i demanar ajuda als seus veïns:
“Auxili! Auxili! He perdut el nas".

Es va posar un mocador a la cara fent veure que s'eixugava els mocs, i així va sortir a la plaça. Ell esperava que ningú se n'adonés, però tothom li preguntava què li passava. Va intentar comprar un nas nou a la botiga de queviures però no n'hi havia cap. Va intentar fer-ne un amb plastilina però no se li aguantava ni amb pega. Va intentar que el metge n'hi fes créixer un de nou, però no hi havia maneres. Al final se li va ocórrer visitar una bruixa que vivia al seu poble del Marroc, Nador.

La bruixa famosa va estar contenta que des de tan lluny s'hagués recordat d'ella, i li va dir que era un problema molt fàcil. Ella tenia vuit nassos, i els hi va anar provant fins que en va trobar un que li anava a la mida.

L'Ahmed estava molt content i va tornar a casa seva. Aquell vespre ho va celebrar amb els germans, amics i amigues veient una bona pel·lícula. A la pel·lícula sortia un senyor que tenia tres ulls al front, però a l'Ahmed no li va fer gens de gràcia. I va dir: "Pobre home!, que malament que ho deu estar passant".

I des d'aquell dia ja mai més no va tenir problemes amb el seu físic, es va convertir en el noi més formós i ben plantat de Salt, perquè la seva cara i el seu cor eren igual de macos.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'ha fos.

Autor: Ahmed El Ayaachi
Il·lustrador: Joanki