Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents, hi havia una biblioteca anomenada Biblioteca Massagran que estava situada a sobre d'un cementiri indi. Tot va començar quan un Mag que estava molt avorrit va decidir construir ell sol una biblioteca on la gent pogués anar a llegir els llibres i fer els deures, però aquella biblioteca tenia una qualitat en especial, que els llibres tenien vida pròpia.
Un dia el Mag va estar set dies i set nits per pensar-se un nom per a la biblioteca i va decidir el nom de Biblioteca Massagran, perquè era el personatge d'un còmic de molt èxit. El Mag va inaugurar la Biblioteca Massagran el dia de la diada de Catalunya. La bruixa malvada, al sentir que el Mag havia construït una biblioteca ell tot sol, va tenir un atac d'enveja i per això va decidir anar-se'n i es va amagar a les golfes de la biblioteca. Al vespre, quan el Mag va tancar la biblioteca, la bruixa va sortir del seu amagatall. Els llibres van començar a cridar, però la bruixa els va fer un encanteri i els va cosir la boca i els va arrencar les primeres pàgines i les va escampar pertot arreu. A l'endemà, uns nens van anar a la biblioteca i la van trobar tancada i van anar a demanar al Mag que anés a obrir la biblioteca, però ell va dir que es trobava malament i que hi aniria més tard. Els nens van accedir al que els va dir el Mag, però havien de dir
unes paraules màgiques que es pronunciaven així: pota, pota, pota,
patam.
Així es podrien obrir les portes blindades d'or.
Els nens, a l'obrir les portes, van trobar els llibres tots
escampats i ho van començar a recollir-ho tot.
El Mag, a l'arribar a la biblioteca, al veure tot aquell
enrenou va exclamar:
- Ah! Què heu fet maleïts nens del dimoni!
Els nens es van cansar de dir-li que no havien sigut ells, però el Mag no els va creure i per això va decidir fer-los fora durant tota la seva vida. Però el que el Mag no sabia és que aquells pobres nens no havien sigut, sinó que era la bruixa malvada qui havia fet aquesta barbaritat, però els nens no ho volien deixar així com així i van decidir investigar qui havia sigut. Primer, els nens van decidir investigar els voltants de la biblioteca, però no van trobar cap pista.
Quan ja se n'anaven, un dels nens va trobar com una mena de porta enterrada en el terra. Per obrir-la calia estirar de dues nanses però els nens no la podien obrir perquè primer havien de dir unes paraules màgiques perquè es pogués obrir. Els nens van començar a dir paraules màgiques però no l'endevinaven. Però un dels nens va pronunciar:
- Obre't Sèsam!
I la porta es va obrir. Es veia un passadís ple d'escales, els nens van decidir baixar les escales i al final de les escales es van trobar un gos de tres caps anomenat Do Re Mi. En Do Re Mi al veure'ls va començar a lladrar i a posar-se nerviós, però un dels nens que llegia molts llibres d'en Harry Potter portava un tros de bistec de vedella de primera qualitat. El noi va llençar el tros de bistec i en Do Re Mi va anar corrent darrera seu i així els nois podien passar a l'altra habitació. A l'arribar no hi havia ningú ni cap cosa, se sentia una veu però no hi havia ningú. Una altra vegada es va sentir la mateixa veu, llavors un noi va dir que era un home invisible i en efecte, era un home invisible. L'home invisible va començar a picar els nois i un dels nois al veure aquell panorama se li va acudir una idea. Va agafar un grapat de pols i el va llençar a l'aire. Tota la pols va caure sobre l'home invisible i llavors els nens el van poder veure i li van clavar una pallissa.
Després d'haver vençut l'home invisible, els nois es van dirigir a la següent habitació i allà es van trobar la bruixa malvada, però estava adormida i entre tots van agafar una corda i la van lligar i van trobar un llibre de conjurs i li van immobilitzar els seus poders màgics perquè així no s'escaparia. Entre tots la van dur al Mag i ell li va fer beure una poció que feia que la persona que la begués diria tota la veritat. El Mag, al veure que s'havia equivocat, va fer que aquells nois es fessin encarregats de la biblioteca, que es deien Meritxell, Sara, Jordi i Esmeralda. I la bruixa va ser condemnada a treballar tota la vida a fer serveis a l'ajuntament, però sense cobrar.
I conte contat, aquest conte s'ha acabat!

Autor: Lluís Omar Galera
Il·lustradora: Abigail