Les cases de colors

Un dia a la tarda, la ratolina Martina va sortir a estendre la roba al terrat de casa seva, que era l'edifici més baixet del poble. Quan estava estenent els mitjons apareix el gat Morgat molt ben pentinat i amb un gibrell de roba a sota el braç.

- Bona tarda, que podria estendre la roba amb tu? preguntà el gat.
- Sí, home, i que te'm mengis!- exclamà la ratolina Martina.
- Jo sóc vegetarià i no et menjaria a tu, potser a les teves plantes sí.
- Ah! Bé, d'acord, vinga- va dir la Martina penedida per haver-li dit que no al principi.

Es van posar a estendre la roba junts. Mentre l'estenien va venir una ventada tan forta que va començar a escampar els colors de la roba als edificis del voltant. L'edifici del davant va quedar ple dels triangles vermells dels llençols i les floretes de les calcetes van quedar enganxades a la façana de l'Ajuntament. Les ratlles dels mitjons van anar a parar a l'església i els cors dels calçotets a la font de la plaça Major; els núvols de la camisa de dormir, al banc del centre... La Martina i el Morgat van sortir ràpidament a buscar tots els colors i formes però a l'arribar al carrer es van adonar que tots els habitants del poble havien sortit al carrer i es miraven les cases entusiasmats. L'alcalde va sortir i després d'un discurs molt llarg i pesat, es va decidir que el poble es quedaria així.

Autores: Jana, Maria, Era'e i...
Il·lustradora: Abigail