El follet màgic

Hi havia una vegada una cabana al cim de la muntanya on vivien un home que es deia Joan i els seus dos fills, que es deien Piu i Pau. En Joan era molt fort, no tenia por dels fantasmes, i en Piu era dolent perquè li tallava els cabells al seu germà mentre dormia, i també li robava els pantalons. En Pau era molt bon noi perquè ajudava molt a la casa: netejava, feia el menjar...

Un matí en Pau es va aixecar per fer l'esmorzar i va anar a l'armari a veure si hi havia pa, però no n'hi havia. No va despertar ningú i va anar a la ciutat a buscar pa. Quan hi va arribar, va anar en una parada de pa per comprar-ne; quan ja l'havia triat, s'hi va acostar, va allargar la mà per agafar-lo i…
Pluff!! Va desaparèixer.

Va veure una llum en un túnel fosc i al final va veure molts de follets que feien pa. En Pau va veure aquells follets i els va demanar, si us plau, si n'hi podien donar un tros. Però els follets li van dir que no podien perquè el Rei del Blat no els deixava. En Pau els va dir que si el Rei veia que ja no hi eren i no el podien ajudar, voldria que tornessin. Així que es van amagar al tronc d'un arbre i van esperar que vingués el Rei. Quan va veure que no hi eren el Rei va posar-se molt trist i des de l'arbre un follet va dir: " Si li dones un tros de pa a aquest nen, nosaltres tornarem". I va decidir que sí, que l'hi donava.

Mentrestant, a la muntanya, en Piu i el seu pare es van aixecar i van estar buscant en Pau molt desesperats, cridant: “Pau, on ets? Pau, on ets?”. De cop, van veure una ombra d'un nen que venia caminant i quan es va acostar més i més, van veure que era en Pau. I el seu germà li va dir: “Pau, que content que estic de veure't, mai més seré dolent. Així, no li va tallar més els cabells ni els pantalons ni res!!

I els follets màgics, com que van veure que eren feliços, van dir: “que tingueu molt de menjar!!” I mai els en va faltar!

Autora: Bouchra Khrourrouch
Il·lustradora: Gemma Valeri