Sempre és divertit poder llegir quatre línies que han escrit els teus companys i companyes de cada tarda, o descobrir-los a través d’unes pàgines impreses a la revista. També és interessant conèixer les aventures dels nens i nenes que ens visiten, que abans han visitat altres països i continents, com molts de vosaltres. Passar l’estona omplint mots encreuats, resolent endevinalles i coneixent cantants i actors.
La revista de la biblioteca d’en Massagran va néixer, ja fa 8 números, perquè els nens i nenes hi participessin. Segons les seves afeccions pot ser alguns en serien redactors, tindrien les idees per les diferents seccions o simplement farien la funció de lectors. El més important és que tots podrien sentir-se part dels 20 fulls que cada juny s’imprimeixen, es reparteixen i es llegeixen pels racons de la biblioteca fins el juny següent.
Les experiències que es viuen cada dia en una Biblioteca com la nostra podrien omplir milers de fulls, aquí teniu el resum en paraules que hem fet d’aquest fantàstic curs 2004-2005.

tornar a l'índex

Quins animals ha triat la Sila??? A continuació breus explicacions de la vida dels CAVALLS i els CONILLS perquè aquells que esteu interessats pel món animal quedeu bocabadats. I no oblideu que a la Biblioteca tenim més informació!!!

tornar a l'índex

Entrevistem a... , per Jamila Abdessamie

Nom: Helena Estudis: Magisteri d’educació primària Aquest últim trimestre hem tingut una noia nova a la biblioteca Massagran. Segur que us hi heu fixat! Ha estat moltes tardes a les tauletes d’Imaginació llegint contes i intentant conèixer-vos a tots. També ha estat voltant per Coneixements esperant els vostres dubtes i consultes. I s’ha estrenat fent un Taller de Novetats. Esperem que hagi gaudit molt d’estar a la biblioteca i hagi après moltes coses. Li desitgem molta sort i que ens vingui a veure aviat!

1. Vas estar molt nerviosa el primer dia que vares començar a treballar a la biblioteca? No gens. Però el primer dia que vaig fer novetats sí que hi estava molt. Sort que va sortir tot molt bé!
2. Va ser com et pensaves que seria? Havies treballat mai en un lloc com aquest? On has treballat abans? Més o menys, tot i que pensava que els nens i nenes serien més exigents. Abans havia treballat en una escola, en casals i esplais, però en una biblioteca mai.
3. Què es el que t’agrada més de la biblioteca? El que més m’agrada són els llibres i llegir-los amb els nens i nenes que hi venen.
4. Els nens i nenes de la biblioteca es porten bé amb tu? Normalment sí!
5. Quan els avises et fan cas? No gaire, però és normal essent nova.
6. T’agrada ajudar els nens i nenes de la biblioteca a fer els deures? Pot ser és la feina que més m’agrada i és molt interessant perquè jo també hi aprenc coses.

Projectes nous:
La Índia, un nom, mils de colors, gustos i olors. Espero tenir mai prou temps i una motxilla prou grossa per poder-hi anar, dur-hi i endur-m’hi records. De mentre però seguiré estudiant i estalviant.

D’aquestes parelles quina és la cosa que més t’agrada ...

• Xocolata o vainilla
• Groc o vermell
• El petit príncep o Charlie i la fàbrica de xocolata
• Rosa o llibre
• Shin Chan o Doraemon
• Televisió o ràdio
• Rock-pop o Hip-hop
• Estiu o hivern

Nom: Jordi Artigal Professió: Bibliotecari En Jordi l'any passat va treballar a la Biblioteca Massagran, cada dia darrera el taulell. Segur que us heu adonat que aquest any només el podeu veure a la secció d'adults de la Biblioteca Ministral. Doncs perquè conegueu algunes cosetes de la seva vida li hem fet una entrevista.

1. Quants anys fa que treballes en biblioteques? Treballo en biblioteques des del 1989, ara fa 15 anys. A la biblioteca Ministral dels del 1996.
2. Perquè vas triar fer aquesta feina? Què és el que més t'agrada?. Fa temps treballava en editorial i una llibreria, sempre en cotacte amb els llibre. Al poble de Sant Gregori va quedar lliure la plaça de bibliotecari i la vaig ocupar. Mai ho havia fet però vaig descobrir que era el que més m'agradava. Sobretot, perquè m'agraden els llibres, llegir-los i explicar els més interessants a la gent.
3. Si et pregunten per un llibre el trobes de seguida? Com s'aprèn a fer la feina? Els llibres estan endreçats d'una manera que és fàcil trobar-los de seguida amb l'ordinador. La feina s'aprèn estudiant primer la carrera de Biblioteconomia, que jo no vair fer, però sobretot com totes les feines s'aprèn fent-la, treballant.
4. Has treballat en algun lloc que no fos una biblioteca? Per què ho vas deixar? Sí, en molts llocs! en una impremta, en llibreries, en l'administració, en la importació de llibres, en la verema, en una jugueteria... Els vaig anar deixant perquè alguns eren temporals i altres perquè em trobava un de millor.
5. I perquè vas deixar la biblioteca d'en Massagran? No va ser per pròpia voluntad, sinó per la pròpia organització de les biblioteques.

Projectes nous:
M'agradaria anar a Cuba a treballar un o dos anys.

D’aquestes parelles quina és la cosa que més t’agrada ...

• Xocolata o vainilla
• Groc o taronja
• El petit príncep o Charlie i la fàbrica de xocolata
• Rosa o llibre
• Teo o Xupi
• Televisió o ràdio
• Rock-pop o Música clàssica
• Estiu o hivern
• Escriure o llegir

tornar a l'índex

Viatgem a... , per Fàtima Sanyang (Àfrica) i Amin Boumediane (Marroc)

Atlas Mundial:Gambia Guia del mundo: Gambia Ikuska libros: Gambia

Hola em dic Fàtima i us vull explicar el meu viatge a Àfrica aquest any 2005. Vaig anar de Salt, que està a Europa, on visc ara fins al continent de sota.
He anat a visitar la meva família: els avis, cosins, els tiets... ha sigut divertit però horrorós per el calor, que és lo més terrible.
Per tot el que sigui, m'enyora suposo, la meva àvia em deia que em quedés. No només ella, sinó les meves amigues i tot.
Allà no hi ha tantes fruites com aquí i el menjar més típic és l'arròs amb una mena de salsa.
Quan vaig arribar, em vaig quedar bocabadada, vaig trobar les cases molt diferents. Si veiéssiu les teulades us petaríeu de riure. Tot és molt diferent d'aquí: les cases, la vida, la forma de ser de la gent... Hi ha poques coses que tinguem en comú. Però al menys he vist a tota la meva família.
Vaig estar a Ganawol, la ciutat dels meus avis i a Banjul, la capital de Gàmbia. En veritat, tot era divertit, com diuen els castellans, "mola". Allà, la seva roba no és tan moderna, tenen la roba que tenen: les noies duen una roba molt llarga, és igual que faci calor, però els nois... quina barra tenen! Porten camisetes curtes i pantalons curts, però les noies, amb roba llarga segur que passen molt més calor.
Els nens i nenes de la meva edat en avall, quan volen surten al carrer sense sabates perquè el terra està ple de sorra.
També vull dir que allò que m'agrada més és que tinc animals: les cabres, els xais, les gallines, els cavalls, les vaques, els ases... i hi ha una cosa que fa molt de riure, i és que tinc un ase boig, doncs hi puges a sobre i et fa caure. Al meu cosí li va passar, i va fer molt de riure però feia mal.
Això és tot el que haig d'explicar, així us faig venir ganes d'anar-hi, després ja vaig tornar a Salt. M'agraden tots dos llocs perquè aquí em diverteixo amb la meva germana i amigues i a l'Àfrica hi ha la meva família.

Fins una altra!!!!!

 

Atlas Mundial:Marroc Guia del mundo: Marroc Ikuska libros: Marroc

Sóc l’Amin Boumediane i sóc marroquí. Vinc de dos ciutats diferents, Nador i Uadamlil. A mi no m’agrada gaire Nador perquè no hi ha nens i nenes, hi ha molt de trànsit i molts de taxis però sí que m’agrada anar a les platges. M’agrada més la ciutat Uadamlil perquè m’agraden els bars i els meus amics joves i tiets viuen allà. Aleshores, quan hi sóc em conviden a begudes gratis. A la muntanya hi ha els meus avis, els meus tiets i els meus cosins.
Jo vaig amb el meu cosí, cadascú amb el seu cavall i anem a buscar aigua de la font que ve del riu que està molt lluny. Jo allà jugo amb els meus cosins a futbol o amb els gossos, que el meu avi en té 10!!! Cinc són salvatges que són per vigilar la casa de nit i els altres cinc que ara espera que siguin més grans. A m’agrada viatjar d’un lloc a l’altre com els meus tios que un és soldat al Sàhara, l’altre és militar al castell del rei del Marroc i un més que és militar de bombers.
Jo a Espanya hi vaig arribar fa 11 anys. La meva mare i jo vam venir amb un autobús i un barco i quan vam baixar ens vam trobar amb el meu pare que ens esperava al costat del que seria la nostra casa. Primer vam viure a Bonmatí i després a Salt que estic ara. De Salt no m’agradava res, però ara hi tinc amics i m’agrada anar a la biblioteca. De totes maneres Bonmatí m’agradava més perquè allà hi havia poca gent i molta confiança. Vivíem en una casa, i no un pis i estàvem més sols.
A mi m’agrada anar al Marroc perquè hi ha la meva família, i és el meu país. Però per anar a treballar i viure Alemanya perquè hi ha més treball i a més també hi tinc molt família.

De moment, però podeu trobar-me a Salt i fent alguns viatges al Marroc. Fins aviat!!

tornar a l'índex

En primera persona: “Les meves tardes a la biblioteca; entre CRITS i XICLETS” , per Numa Ceesay

Hola a tothom!

Em dic Numa i tinc 11 anys. M’agrada venir a la biblioteca i els dies que vinc són tots menys els dimarts i dijous. M’agrada molt anar a la biblioteca perquè hi ha molts llibres per llegir. A la biblioteca s’hi està molt bé perquè hi ha molt silenci. Jo hauria de callar una mica perquè crido molt i també hauria de deixar de menjar a la biblioteca.
Menjo pipes, galetes, xiclets, patates, xuxes,… casi tota la botiga. Em penso que els monitors de la biblioteca no em veuen però sempre m’acaben fent fora, jo no els hi faig cas i entro una altra vegada. Em fan fora perquè no respecto la norma que diu: “per mantenir l’espai en condicions, no hi entrarem menjar, beure, animals, o tot el que pugui destorbar (bicicletes, patins,…) ni canviarem de lloc les cadires, les taules i el carro. No es pot entrar a l’espai reservat per a les bibliotecàries”, que tots hauríem de conèixer. A més també crido molt perquè tinc un to de veu molt fort.
Tot i la norma que ja he explicat jo sempre moc les cadires per posar-me al costat de les amigues i parlar molt!! Jo crec que no és normal que em renyin, i sovint quan crido molt veig que la gent s’empipa amb mi perquè els molesto.
Buf!! No sé què haurem de fer… Per canviar he pensat que no li demanaré diners a la meva mare i a més intentaré deixar la veu al carrer.

Espero que vosaltres no us porteu com jo!

tornar a l'índex

Racó de pares i mares: , per Jordi Artigal i Aina Lliteras

"Perquè tots podem compartir la biblioteca"

Estimada mare,

Fa molts de dies que vull explicar-te una cosa però no sé com fer-ho ni trobo el moment. És per això que avui que estic tranquil·la aquí a la biblioteca i l’escola m’ha anat bé, que he pensat en escriure’t.
Com tu ja saps em passo moltes tardes a la biblioteca d’en Massagran. Hi vinc sortint de l’escola després de menjar-me l’entrepà del berenar que tu tan bé m’has preparat abans de sortir el matí de casa.
Aquí em trobo amb les meves amigues i hi puc fer els deures. També hi ha ordinadors per quan he de fer treballs o buscar informació i m’ho passo molt bé. Fins hi tot alguns dijous venen a explicar-nos contes, són com actors de teatre i fan les veus de molts dels personatges. O la Natàlia, professora de música de la Farga, ens posa músiques molt boniques i ens explica històries. A vegades m’emporto contes a casa que em fan companyia a les nits, quan no puc dormir i em distrec mirant els seus dibuixos i llegint-los.
Bé, el què et vull explicar no és ben bé això, encara que una mica si. El què et volia dir és que m’agradaria que algun dia vinguéssim plegades a la biblioteca. Si, totes dues. No per què et trobi a faltar doncs hi estic molt bé i m’agrada trobar-te a casa quan hi arribo. Sobretot el què et vull dir és que estic segura que tu també hi estaries bé. Has de pensar que la biblioteca hi ha un racó per a tu i per a totes les mares i també per als pares. Hi teniu unes cadires molt grosses per a llegir-hi els diaris del dia i moltes revistes i llibres que també te’ls pots emportar a casa. Imagina’t una estona les dues allà llegint…..fins hi tot podríem llegir plegades algun conte. I podries conèixer a la Sara, l’Aina, l’Èrika o en Jordi que també ens expliquen contes i quan poden ens ajuden a organitzar-nos per poder fer millor els deures..
Bé, ja sé que és una tonteria i que t’ho podria explicar aquest vespre o qualsevol altre dia a casa però avui, com ja t’he dit, estic contenta i per això tenia ganes de parlar-te de les meves coses. Com pots veure ja sé escriure força i això és una sort perquè puc explicar-te coses encara que no estiguem juntes.
Mare, l’entrepà de formatge d’avui estava boníssim, però ja saps que m’agrada amb més tomata.

Una petó i una abraçada,
La teva estimada filla Valentina

Animar a la lectura

En l’actualitat, en quasi tots els diaris o revistes, podem llegir articles referents a la poca activitat lectora en el nostre país, no només no hi ha creixement sinó que disminueix. A més els nens i nenes mostren molt més interès per les màquines de vídeo-jocs i els ordinadors, que no pels contes tradicionals i els llibres. Quan ens trobem amb articles com aquests, o ens arriben notícies del poc que es llegeix ens hem de començar a preocupar i donar-li importància al problema, que bé s’ho mereix.
Sabent que la lectura és el principal instrument d’aprenentatge i el nucli central del treball diari amb el nen lecto-escriptor pensem que és molt valuós el seu desenvolupament des dels primers anys d’escolaritat. S’hauran d’utilitzar, però, estratègies lectores i jocs que animin a llegir i així el nen/a no se senti obligat o presionat. La conclusió a la que han arribat certs autors exposa que no és convenient imposar-se als alumnes en matèries lectores, perquè s’ha demostrat que és més efectiu realitzar activitats que motivin a la lectura voluntària. En general, coneixem la poca fascinació per alguns nens cap a la lectura però és necessària la tasca docent i familiar, emprant certes estratègies lúdiques per crear hàbits lectors.
Algunes de les recomanacions per aquells pares inquiets per la poca afecció dels seus fills són les següents:

• Hauria de llegir i intentar descobrir el plaer de la lectura conjuntament.
• Acompanyar i comentar la lectura amb el nen/a quan aquest està aprenent.
• Fer activitats lúdiques proposant jocs.
• No comparar habilitats lectores del nen amb els altres, encara que semblin millors.
• Que el nen/a l’acompanyi a les llibreries i biblioteques.
• No li imposi les seves preferències.

*Si els pares no llegeixen difícilment es podrà convèncer a un nen/a de que llegir és útil i agradable*

El nen lector ha de ser lliure a l’hora d’escollir el llibre de lectura. Però en certa manera, si coneixem la personalitat del nen podem suggerir-li la lectura de llibres determinats, tenint present que no hem d’obligar mai a llegir una cosa que no desitja.
Ja sabeu on trobar els professors/res dels vostres fills i també on són les biblioteques del vostre poble, ciutat o barri. Ara ens toca saber la tasca individual de cadascú. Entre tots pot ser algun dia aconseguim que no s’hagin d’escriure titulars com: “ La meitat dels espanyols no llegeix quasi”.

tornar a l'índex

Cinema amb..., per Bintu Sillah

Hola sóc la Bintu, tinc 10 anys i vaig a 5è. a l’escola Silvestre Santaló.
El dia de la primera reunió de la revista no hi vaig poder anar i clar, tampoc triar la secció que voldria escriure. Al final, com llegiu ara mateix, faig un reportatge sobre el cinema per la revista d’en Massagran.
En realitat, m’agrada molt el cinema encara que no hi hagi anat mai. No hi he anat mai perquè el meu pare no em deixa i quan li dic que és el que vull fer, no em fa cas. I això que jo insisteixo molt!! Sempre que anem a comprar al supermercat Plus que hi ha al costat dels cinemes Lauren jo li demano que em doni diners per anar al cine, i així per fi veure una peli a la gran pantalla, però com sempre el meu pare em diu que no.
És veritat que no hi he anat mai però sé molt bé com és. He pogut saber com és el cinema per la tele i m’imagino que és molt gran, amb molts seients i una pantalla súper gegant. També sé abans d’entrar hi ha totes les pel·lícules per triar enganxades a la paret de fora. Allà te les pots anar mirant i quan la tens triada ja pots anar a comprar les entrades. A vegades segur que hi ha moltes cues però al final tothom acaba entrant.
Quan hagi d’anar al cinema aniria amb la Numa perquè fa molt de riure i quan hagués de comprar alguna cosa per menjar compraria crispetes i moltes, moltes, moltes xuxes. Perquè he vist que tothom que va al cinema sempre porta molt de menjar.
Una pel·lícula pot durar molt, com a mínim 1 hora i mitja i algunes fins a 3 hores! Com la del Senyor de los Anillos. Així hi hem d’anar amb temps.
De totes les pel·lícules que ara estan fent al cinema m’agradaria veure les següents: “Un canguro súper duro” perquè em va dir una amiga que és molt guay, “Bob esponja” perquè quan estava a França sortia i sempre m’ho mirava, i “Robots” perquè crec que a mi m’agradarà molt.

Bob Esponja
	Intèrprets: Tom Kenny, Bill Fagerbakke, Patrick Clancy Brown,Rodger Bumpass, Doug Lawrence, Alec Baldwin, David Hasselhoff, Scarlett Johansson, Jeffrey Tambor. Què plàcida i senzilla és l'existència a Fons Bikini, on la llar és una pinya i just molt a la vora, en el Crustaci Cruixent, sempre et serveixen un deliciós cranc fresc i calentet... Però aviat el món veurà com es poden torçar les coses en aquest paradís submarí que és la llar de Bob Esponja. Bob i el seu amic, l'estrella de mar Patrick, s'embarquen en una odissea que els duu a descobrir nous móns i perillosos monstres; pel camí descobreixen també que ser un nen no està tan malament després de tot.
Un canguro súper-duro
	Direcció: Adam Shankman. Intèrprets: Vin Diesel (Shane Wolfe), Lauren Graham (Directora Claire Fletcher), Faith Ford (Julie Plummer), Carol Kane (Helga), Brad Garrett (Murney), Brittany Snow (Zoe Plummer), Max Thieriot (Seth Plummer Una comèdia d'acció americana. Un home que treballa per a salvar al món i de cop i volta es veu cuidant de cinc nens. Com es pot salvar el món alhora i canviar bolquers a la vegada? Shane Wolfe (Vin Diesel) és un membre de la unitat especial de guerra de la naval, Navy S.I.A.L., que la seva més recent missió el duu a protegir a uns nens en perill, els fills d'un científic assassinat que treballava en un invent secret.
Robots
	Direcció: Chris Wedge i Carlos Saldanha Rodney és un jove i genial inventor que somia amb ajudar els robots de tot arreu, i Cappy, una bonica, dinàmica i espavilada robot amb la que Rodney s'encaterina de seguida. Al seu costat, coneixem també el corrupte tirà empresarial Ratchet, que se les té amb Rodney; El Gran Soldador, un mestre inventor que camina sense rumb; i un grup de robots inadaptats coneguts com els Oxidats, liderats per Manivela i Piper.

tornar a l'índex

A ritme de... , per Kaula

Benvinguts a un article dedicat al grup Santa Justa Klan, el lloc on trobaràs tot el que busques del teu grup favorit. Aquest conjunt va néixer a la primavera de 2005, fa molt poquet, amb un disc ple de cançons alegres i molt ballables i s'ha convertit en un número 1 de vendes.

Adrián Rodríguez Moya. Cornellà, 28/11/1988 Andrés de la Cruz. Madrid, 20/06/1986 Víctor Elías. Madrid, 3/03/1991 Natàlia. Madrid, 27/03/1990 Més informació

• Adrián Rodríguez Moya va néixer a Cornellà de Llobregat, barcelona el 28 de novembre de 1998 i fa 1,71 m. d'alçada. Està estudiant ESO i està rebent classes de Canto, ball i teatre.
  A Adrián li agrada R. Kelly, disfruta del futbol i el bàsquet, així com de les motots i a més li encanten els cavalls. A televisió ha aparegut a sèries com "Hospital Central", "El Comisario" i actualment a "Los Serrano". Al cine, en el curt "Queridos Reyes Magos" (2003) i en el programa "Menudas Estrellas", imitant a Chayenne (2000).
• Andrés de la Cruz va néixer el 20 de juny de 1986 a Madrid, és Gèminis i té una germana de deu anys que es diu Gemma. Li agraden molt les matemàtiques però no gens la literatura. També disfruta viatjant i la seva ciutat preferida és Berlin.
  Quan tenia 13 anys van fer un càsting a la seva escola per "La Comunidad" i aquest pel·lícula va ser una gran experiència i a partir d'allà va començar la seva vocació. També en cine l'hem pogut veure a "El cielo abierto" i "El viaje de Carol". Andrés estudia interpretació, li encanta la música metal (té un grup: "Decaídah" i toca la guitarra), comprar discos i el barri de Madrid que més li agrada és Malsaña.
• Víctor Elías va néixer el 3 de març de 1991 a Madrid i és peixos . Era molt petitet quan va trepitjar un escenari per primera vegada, ja que amb 4 anys ja feia obres de teatre importants.
  En cine l'hem pogut veure a "El espinazo del diablo", "El florido pensil" i en el curtmetratge "Nuestro pequeño secreto. A televisió ha intervingut a "Antivicio", "Hermanas" y "Ellas son así". A Víctor li encanta la música rap i toca el piano i la bateria. Odia les verdures i el peix i el seu plat preferit és la truita de patates.
• Natalia va néixer el 27 de març de 1990 a Madrid i és aries. Té una germana més gran i li encanten els animals: té 2 gosses i sis tortugues. Des de molt petita li agrada interpretar i cantar. A Natalia l'apassiona la música: amb 2 anys va aprendre a tocar el violí i el piano. El seu debut cinematogràfic va ser en la pel·lícula "Clara i Elena" i recenment "Hipnos". A televisió ha intervingut en sèries: "Periodistas", "Compañeros", "Javier ya no vive solo" i "Un lugar en el mundo".

informació | [+]

Shakira Isabel Mebarak Ripoll, doncs aquest és el seu nom real. En àrab Shakira vol dir dona plena de gràcia i en hindú deessa de la llum. Totes dues apreciacions semblen adequades per descriure-la. Va néixer el 2 de febrer de 1977 a Barranquilla, Colòmbia, un dels ports més importants del país. Quan tenia 8 anys només, va compondre la seva primera cançó, que es diu "Tus gafas oscuras" que va dedicar al seu pare. Així va començar el seu destí, acompanyada sempre dels seus pares per programes de televisió i ràdio. Als 13 anys va arribar a les portes de la discogràfica Sony i en aquell moment va aconseguir la seva primera oportunitat, van sortir els dos primers discos "Magia" i "Peligro" I va ser triada per representar el seu país al festival de la OTI.

Shakira va tornar a Colòmbia amb l'obsessió de seguir treballant en la seva carrera. Temps després va signar un contracte amb Caracol Televisión de Colòmbia, començant amb la sèria Oasis. Això li va servir per demostrar que podia cantar, però que realment volia actuar.
Després va venir "Pies descalzos", amb què va ampliar el seu territori musical de Colòmbia a tot Amèrica del Sud i finalment el seu quart disc "Dónde están los ladrones?" produït per ella mateixa i l'Emilio Estefan i que ja va ser un boom mundial amb què va aconseguir tres premis Grammy (els òscar d ela música) que la van portar a gravar una unplugeed per la MTV. Del seu darri disc fins ara, "Servicio de lavandería", el primer que inclou temes en anglès i ha venut més de 9 milions de còpies... I ara ja comença a sonar el nou senzill de Shakira, "La tortura" que interpreta amb Alejandro Sanz i que està inclòs en l'últim disc "Fijación oral".

Li desitgem molta sort també amb aquest disc!!!

tornar a l'índex

El nostre espai: a 4 bandes

El taulell

Just davant de la porta de l’entrada, amb el fred, els sorolls del carrer i les pipes a l’estora us he estat ajudant i vigilant enguany. És allà on durant aquest curs us heu apuntat, i demanat: “Per què hem de posar el nom?” Doncs, ja sabeu que així podem fer les estadístiques i dir-vos que els nens i nenes de La Farga i el Salvador Espriu sou els que més veniu, i sobretot que els de 10, 11 i 15 anys ens ompliu les tardes d’ Imaginació, els Ordinadors i Coneixements. “Me’n puc emportar aquest llibre? Tinc llibres a casa? A la biblioteca hi ha El Quijote?” Cada dia teniu moltes preguntes a fer-me, i intento, amb l’ordinador incansable, resoldre tots els dubtes i trobar allò que demaneu. Però sabeu que és necessari el carnet de la biblioteca (i no la carta, com dieu alguns…) per endur-vos molts contes a casa, llegir, gaudir i aprendre. També així, us tinc ben controlats, sé si els torneu amb retard, on viviu, qui són els vostres germans… No us penseu que faig de xafardera, només intento fer la meva petita part perquè l’espai on tots em dieu que veniu a fer deures, a llegir o a buscar a l’ordinador, sembli, cada dia més, una biblioteca. Aina

Ordinadors

Els ordinadors… un dels espais que us crida més l’atenció!! Està clar que si us deixéssim us passaríeu els dies davant dels ordinadors jugant i buscant fotos dels vostres ídols, llàstima que ja sabeu que no són per això…
A part d’això també heu treballat molt, buscant informació a internet i passant els textos a l’ordinador. M’agradaria recordar-vos una cosa: internet és una eina molt bona per buscar informació ja que a la xarxa hi podem trobar moltíssimes coses, però cal tenir en compte que aquí mateix, a la biblioteca, hi ha una altra eina que també ens proporciona tot allò que volem saber i més!! Sabeu que són, oi?? Sí, els llibres, no us oblideu d’ells!! També volia recordar un aspecte que a alguns/es us costa una mica d’aprendre… És el tema del pagament de les impressions. Ja sabem que si no ho teniu al moment ens ho portareu però les normes no són aquestes. Quan veniu a la biblioteca ja sabeu si necessitareu imprimir alguna cosa, per tant heu d’enrecordar-vos de portar els diners que pugueu necessitar. Crec que és important que penseu a demanar hora, no podeu venir el mateix dia i demanar l’ordinador perquè llavors estan plens i algú s’enfada… Si demaneu hora abans us assegureu que aquell dia estarà reservat per vosaltres! I un últim consell: no espereu a fer els treballs el dia abans!! Poden sortir imprevistos que us impedeixin tenir-lo llest. Èrika

Coneixements

Riiiiiiinnnnnnngg!! Sona la campana de les 5. Per fi. La classe sospira alleujada. T’ajuntes amb els amics i amigues, baixes les escales amb pressa, berenes una mica, unes quantes xuxes fora la biblioteca i … cap a dins.
Bona tarda!, et desitgen l’Aina i l’Èrika. Te’n recordes que estàs menjant xiclet, i te’l poses al paladar abans de… “Hogla Ssara”, aconsegueixes dir-li. El llences a la paperera d’amagatotis. Et submergeixes dins un món de fantasia, de lletres, de silenci,… i un bé negre! Com sempre tens la motxilla plena de llibres i de deures que has de fer per demà.
Queda lluny el setembre de l’any passat, quan en Jordi es presentava com a nou bibliotecari, i et donava la benvinguda a Coneixements: ”Bones, em dic Jordi. Aquest espai està destinat per a tu quan tinguis ganes de llegir un llibre o de fer deures. Si tens algun dubte només m’ho has de dir”. Tu pensaves què diu aquest si fa anys que vinc a la Massagran!!
Han estat mesos molt intensos, estic content d’haver-te conegut/da, de fer recerques plegats, d’aconsellar-nos llibres mútuament, d’estudiar els maleïts exàmens, d’aconseguir un mínim silenci per tal d’afavorir …,bla,bla,bla.
Ja t’has cansat de llegir, són les 7:30, l’hora de marxar. L’equip de la Massagran sospira alleujat. T’ajuntes amb els amics i amigues i… fins demà! Jordi

Imaginació

Hi ha un espai a la Massagran on s'hi concentra més màgia que a tots els altres... és el racó que hi ha sota el núvol taronja de la imaginació, allà on hem passat tantes tardes llegint i compartint un munt de contes, descobrint dibuixos de coloraines, inventant històries fantàstiques, rumiant endevinalles, gaudint de les hores del conte i de les audicions musicals... sota el núvol taronja de la imaginació!!! Sara

tornar a l'índex

Qui som?: l'equip de redacció

• Editorial: Aina Lliteres
• Món animal: Sila Waggeh
• Entrevistem a... : Jamila Abdessamie
• Passatemps: Fàtima Sidibeh
• Viatgem a... : Fàtima Sanyang i Amin Boumedian
• Hem après: Nens i nenes i la Sara
• En primera persona: Numa Ceesay
• Racó de pares i mares: Jordi Artigal i Aina Lliteres
• Cinema amb...: Bintu Sillah
• A ritme de...: Kaula
• El nostre espai: Equip de la Massagran
  

Agraïments

• A la Sara, en Jordi, l’Èrika, en Jordi A. i l’Anna, no només pels seus escrits i fotografies, sinó pel suport moral i els bons moments durant aquest curs.
• Als nens i nenes de la Massagran, companys de tardes, que llegireu la revista i la tractareu amb respecte. Recomaneu-la, eh?
• Als que ara us entrarà el cuquet i l’any que ve tindreu ganes de fer la revista de la biblioteca. Per molts anys més!

tornar a l'índex

Bon estiu i fins l'any que ve!

Ens acomiadem… de juny a … setembre.

Ja s’acosta el 22 de juny. S’ha acabat el curs, s’ha acabat l’escola, s’ha acabat la Massagran, s’han acabat les tardes entre llibres, quaderns, contes i cançons. S’ha acabat també, la tardor, l’hivern i la primavera, i ha arribat l’estiu! Ara la biblioteca es tanca perquè us envoltin les onades del mar, la sorra de la platja, les piscines i els camins en bicicleta. Però també muntanyes de llibres, contes i històries que aquest curs heu amuntegat perquè no teníeu temps o perquè esperàveu les ombres de les palmeres, per poder llegir tranquil·lament. Com diu en Jordi “Disfruteu, si llegint disfruteu, llegiu! Però sobretot disfruteu molt! I ja sabeu que us podeu endur tots els llibres que vulgueu per aquests tres mesos. Torneu-los a la biblioteca Ministral, que sí estarà oberta o sinó, si us plau, quan obrim el setembre. Que tornarem, eh?
Aquest curs hem fet moltes coses; audicions, cinema, sortides, tallers, novetats… i durant l’estiu treballarem per tenir moltes noves idees pel curs vinent. Però també descansarem, pararem el Sol, nedarem i viatjarem! I “Vosaltres aprofiteu l’estiu per descansar molt i ens veiem el setembre ben morenets” com diu l’Èrika.
Pugeu a tots els dracs màgics que se us apareguin, ajudeu als follets i voleu amb les bruixes, que després arriba el fred i només ens quedaran els somnis. Però també els contes a les biblioteques. “Així doncs, bitxus, -diu la Sara- passeu tots i totes un estiu genial, ben ple d’aventures i anècdotes que ens podrem explicar els uns als altres quan ens retrobem al setembre!!”
I no us preocupeu, que es farà ben curtet, i quasi bé no tindrem temps de trobar-nos a faltar…

inici | bib. d'en Massagran | índex núm. 8 | mapa web