Salt és un municipi d’aproximadament 23.000 habitants, amb una superfície de només 6,4 km². Això fa que el seu nucli urbà es trobi unit al de Girona, capital de la província.

Durant segles, la seva demografia va ser estacionària i mai va superar els mil habitants. És a partir de 1846, amb la construcció de la primera indústria tèxtil, quan el poble va començar a experimentar un augment progressiu de la població. A l’any 1900, tenia un cens de 2.280 habitants i la població forastera ja superaba als nascuts al propi municipi. El desenvolupament industrial va tenir continuïtat al llarg del segle XX amb la creació de noves fàbriques tèxtils (al 1971 tres empreses sumen 1098 treballadors) i l’inici d’altres sectors productius: escorxadors, carros-series, maquinària agrícola, mobles…

Durant els anys seixanta es va produir un segon creixement demogràfic, amb l’arribada de persones procedents de la resta de l’estat espanyol (sobretot de Jaén, Granada, Córdoba i Sevilla). Aquesta nova onada de persones va determinar un gran creixement urbanístic i el nucli urbà es va unir al de Girona.

Entre 1960 i 1970, Salt va passar de tenir 7077 habitants a tenir-ne 11477. Al 1974 s’incorporà al municipi de Girona, del que es va independitzà onze anys més tard. Es pot dir que el creixement de Salt està molt relacionat emb la immigració. Al 1994, un 17% dels saltencs eren originaris d’Andalusia i un 20% d’altres punts de l’estat. Un 1% era d’Àfrica i un altre 1% de països europeus.

Actualment el cens oficial presenta una piràmide demogràfica en forma de fus, amb un 48,49% de la població en els grups d’edats de 20-50 anys.

Font: Cens Oficial de l’Ajuntament de Salt (6.03.2002)

Altres dades d’interès per analitzar el nostre entorn són l’estudi de la procedència dels immigrants estrangers i el càlcul dels seus percentatges en el municipi.

Padró municipal d’habitants per països

Salt disposa de biblioteca pública des de 1954. Al 1979 es va integrar dins la "Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya". Actualment està prevista la construcció, per el 2003, d’una nova seu.

La biblioteca pública de Salt va començar a funcionar en una aula de les Escuelas Nacionales.

Al 1966, per problemes d’espai, es va traslladar als locals actuals. Aquí, la secció infantil estava en una petita sala, una mica apartada, però dins el mateix espai dedicat als usuaris adults.

Amb el temps, els petits van envair la zona d’adults i el desembre de 1984 es va inaugurar la nova secció infantil de la biblioteca, ben comunicada amb la zona d’adults, però completament independent.

Des de principis de l’any 1990, Salt compta amb una nova biblioteca, la Massagran, una biblioteca infantil i juvenil, situada al sector de més creixement demogràfic.

La biblioteca Jaume Ministral i Masià, que fa la funció de biblioteca central, en aquests últims anys s’ha renovat tot convertint-se en una moderna mediateca totalment informatitzada, amb un increment espectacular dels usuaris i els préstecs.