Consells tàctils per explicar contes amb les nostres mans per Elena Andrés educadora de massatge infantil per lAEMI (Associació Espanyola de Massatge Infantil) i narradora de l'ANIN (Associació de Narradors i Narradores

1. Explicar contes sobre la pell del nostre fill/a és parlar amb ell/a en un llenguatge familiar, perquè el tacte és el primer sentit amb què els infants es relacionen des de la gestació.
2. Sempre que expliquem un conte, tocarem al nostre fill/a i de mica en mica aquests massatges aniran agafant la personalitat tàctil dels protagonistes de cada història.
3. La personalitat tàctil de cada personatge, l'expressivitat exagerada i el ritme de les paraules, contribuiran a estimular el desenvolupament psíquic i corporal d'una forma divertida.
4. Explicar en conte primer amb les nostres mans i després repetir-ho amb el llibre físic, pot ser una experiència mol enriquidora: primer imagina i sent, per més tard veure-ho en imatges. Intentarem no fer les dues accions a l'hora per no sobreestimular.
5. Procurarem que siguin contes curts o amb accions força independents (potser no podran arribar al final perquè es cansen)
6. L'argument del conte serà senzill: que representi la quotidianitat del nen/a, la mateixa acció respresentada per diferents personatges, etc.
7. Les millors "rondallaires" són les nostres mans, sobretot fins el primer any de vida. Així donaran vida als protagonistes del conte (ex. els dits son formigues) o representaran accions concretes (ex. un zig-zag amb la mà és un llamp). També podem utilitzar oli natural per aprofitar i fer un massatget metre expliquem contes.
8. Tanmateix hi ha materials que els faran sentir diferents estímuls tàctils. Així un objecte podrà representar simbòlicament el personatge (una ploma és un ànec) o ser el propiament esmentat (ex. un ànec de peluix). Fins els dos anys els materials adequats seran: mocadors, globus i totes aquelles textures suaus (cotó, vellut...). A partir d'aquesta edat: pilotes, cotxes amb rodes llises, ninos i tots aquells objectes de la natura.
9. Podem establir un paralelisme entre el personatge del conte i un objecte real (ex. la cua del llop bo era igual que el teu osset de peluix, al mateix temps que el toquem)
10. El més important és atrevir-nos a adaptar, inventar i transformar els contes que llegim en contes tàctils.
11. Recordarem aquells contes tàctils i jocs corporals que ens feien de petits (ex. "Ralet", "Què fa el dit gros?", etc. i poder introduir-los en un conte.
12. Els nens/es gaudiran tant dels contes tàctils que ens sorprendran explicant-los als seus ninos preferits i segur que són uns bons rondallaires!

[document en pdf]