Beatriz

Eloi

Una vegada un curiós, molt curiós cargol de mar treballava incansablement dins una fàbrica de llamps platejats , la font d'nergia del seu poble: "Vilamotxilla", una ciutat petita al fons del mar. El castell del rei era rodó, però la seva casa era quadrada. Com que era tan curiós va imitar una petxina que treballava a l'estructura d'una casa, una casa que quasi era més gran que el castell. Les paraules que cobrien les parets del castell semblava que haguessis de descobrir el seu significat, en una posava "finestrals d'or hi han dintre meu".
Un bufó feia curiosos jocs de mans al rei, que era un escamarlà amb una corona daurada i senzilla. Duia un vestit vermell tot ple de brillantets i, ja ho veieu, així és com vivien els cargols de mar en pobles governats per escamarlants.

Francesc

Hi havia una vegada un nen curiós que un dia va anar a la platja i va agafar un cargol de mar i se'l va ficar dins l'orella i de cop li van sortir llamps platejats. Se la va treure de l'orella i la va ficar a la motxilla de colors amb una cremallera, tenia una forma molt rodona, amb dibuixets i el cargol de mar va començar a imitar el nen.
El nen va començar a fer una estructura petita a la sorra i va pensar de ficar lletres a terra però que fossin paraules de l'abecedari i va descobrir que el cargol tenia dos finestrals al costat de la closca.
Se'n va anar a jugar al joc de mans amb la seva mare però va notar que aquell era massa senzill i els va provar tots i eren massa senzills i en va trobar un que li va agradar.

Gemma

Hi havia una vegada un home curiós que anava al mar per agafar un cargol de mar brillant i antic. Llavors dins del mar van caure llamps platejats.
L'home portava una motxilla amb coses, com una llança. L'home portava una pilota rodona. L'home curiós va llençar la pilota al mar i l'aigua el va imitar amb les mans.
L'estructura del cargol era marró, el cargol brillant i antic deia paraules amb el seu idioma. L'home va descobrir una cosa brillant i eren els finestrals. L'home, després se n'anava del mar.
Amb un amic va jugar al joc de mans, el joc era difícil però després va començar a ser senzill. L'home se n'anava tot feliç, caminant cap a casa seva.

Javier

Hi havia una vegada un nen molt curiós que li agradava molt el cargol de mar i un dia el va mirar per dins i va veure dos llamps platejats i se'l va posar a la motxilla que era molt i molt maca i a més a més era rodona i perqué la gent no se n'adonés anava imitant un noi molt trist.
Quan passava al costat de l'estructura d'un pis molt alt, va veure que hi havia moltes i moltes paraules per terra i les anava seguint i de sobte va descobrir una casa amb molts finestrals i va entrar i va veure una nena jugant amb un joc de mans molt i molt complicat, però quan van jugar els dos era molt senzill i el nen li va ensenyar tot al cargol de mar... i conte contat, conte acabat!

Judith

El nen, tot curiós, va anar a veure un cargol de mar que estava a la platja, dins del mar que era ple de llamps platejats. El nen portava una motxilla petita per guardar els tresors rodons que trobava a la platja.
El cargol va imitar el nen per fer una estructura cultural, van fer gots, plats, culleres i paraules creatives. El nen va descobrir una idea, fer finestrals per posar finestres i també un joc de mans que es deia el parxís.
Tot va ser més senzill i va quedar tot content i feliç. 

Lídia

Un dia trobo un pedra curiosa, tenia forma de cargol de mar. Era de color gris, negra i blanc i a dins hi havia uns llampants llamps platejats curts. Vaig posar-los a la motxilla i els vaig ensenyar a tothom. Els vam ficar en una rodona i els vam portar en un museu de Girona. Allà imitaven coses d'altres estructures creatives i amb els llamps es van subratllar les paraules del nom de l'edifici i així es va descobrir l'edifici més ampli i amb els finestrals més grans del món.
Al final es va convertir en un edifici de jocs de mans i de cartes i els ensenyavem a la gent. Eren senzills, eren de poques cartes.
Tot d'una, un dia s'omple tot i va estar a punt de petar, però era hora de tancar i així es va buidar i es va salvar l'edifici i les persones que hi eren.

Sergi

En Josep era molt curiós perquè li agrada coleccionar cargols de mar i sempre els posa dins d'un pot. Quan plou, s'imagina llamps platejats que brillen al cel.
Quan va d'excursió li agrada portar una motxilla que li agrada molt i té forma rodona i té tots els color de l'arc de sant Martí.
Li agrada molt imitar els seus amics, li agrada fer estructures i ensenyar-les als seus amics.
Escrivia amb unes paraules molt extranyes, cada cop que escrivia descobria paraules noves.
Li agraden els finestrals de la catedral perqè tenen molts colors i els jocs que li agraden són els jocs de mans perquè és un expert. Ell en fa uns que semblen molt senzills. A ell quasi tot li agrada, menys les coses de fora.

Zaida