principi

Hi havia una vegada un nen molt gran i gras que camina com una vaca i li encanta viatjar en tren. Sempre somnia que va a la platja i li agrada d'allò més, coleccionar ninus.

Quan es mira al mirall, somriu i pensa que té el nas molt gran. De petit sempre es donava cops.

D'escriure en sap moltíssim.

Beatriz

Un dia amb Mister Fums

principi

Anava caminant a 0,01 km. per hora quan va veure un hippie i va pensar.
- Que no hi ha decència en aquest món?.
Quan de sobte, va veure la policia:
- Mister Fums, queda detingut per possessió ilegal de xemeneia!

Era el dia del judici i Mister Fums estava més nerviós que un flan. Eren dos quarts d'una i ja hi havia prou suor per emplenar el pantà de Susqueda. S'obre el judici, era el jutge, van ser dues hores d'un tirallonga il·legible de paraules:
- Queda codemnat a 2 anys de presó!

En el seu primer dia va veure el jutge calb i li va preguntar què li havia passat. Mister Fums va dir que tenia una perruqueria feta amb tots els cabells que havia col·leccionat. El jutge va dir que si els hi donava li baixava la condemna.

Eloi

El volcà d'Arbacus

A l'Arbacus li encanta el volcà de la ciutat on diuen... diuen... que hi ha un monstre i ell, tossut, que vol conèixer-lo. Doncs va anar a la botiga de la ciutat (on hi venen de tot) a comprar pedres de la intel·ligència perquè era tan poc llest que quan seria a dalt, se li oblidaria perquè va pujar.

L'endemà, l'Arbacus se'n va anar cap el volcà. Quan estava a la meitat es va trobar una paret, sort que sabia escalar perfectament i quan va ser a dalt que ja veia el cràter se'n va recordar de les pedres, però ara no tornaria a baixar! així que va seguir. Quan ja notava la calor de la lava quasi es crema i va haver d'aguantar.

Va baixar pel cràter fins una cova i al fons va trobar un simple dibuix d'un drac. Va tenir una decepció tan gran que es va tirar directe a la lava i quan hi va caure, en lloc de cremar-se es va gelar i això va ser el descobriment del segle i van dir:
- Aquest volcà serà el volcà Arbacus!

Francesc

principi

Hi havia una vegada un nen que no sabia caminar i s'havia d'arrossegar com una serp. Un dia va decidir visitar "Catalunya en miniatura", després va veure que no tenia les claus de casa i va haver de tornar a casa.

Després, quan va tornar anar a "Catalunya en miniatura" ja era tancat i es va haver de quedar a dormir en un hotel. L'endemà va tornar anar a "Catalunya en miniatura". Quan van tancar, va recordar que avui era el seu aniversari i se'n va tornar a casa i tothom li va fer un aniversari sorpresa i li van regalar un viatge sorpresa.

El viatge era anar a la platja i allà es va comprar una bombona d'aigua, uns peus d'ànec, unes ulleres d'aigua amb un tub per respirar i es va tornar a quedar en un hotel i s'hi va quedar un mes.

Gemma

principi

Hi havia una vegada un borratxo que mai no es dutxava, era gran com un pi i sempre a la butxaca portava idees, sempre a casa seva portava pa i aigua.

Sempre caminava pel pas de vianants i la gent es tapava el nas perquè feia pudor. Sempre s'adormia en un banc. La gent estava farta de què no es dutxés, però no es dutxava perquè la seva mare no volia.

I al final la seva mare el va obligar a què es dutxés, però el borratxo tenia un problema, és que no sabia dutxar-se i la seva mare el va dutxar

Javier

principi

Una vegada hi havia un noi que caminava com un nen de 10 anys i com que li encantava viatjar, cada any se n'anava a França i mentre que dormia a França somiava que anava a la platja amb els seus amics i col·leccionava petxines extranyes.

Sempre que es mira al mirall diu que s'assembla a un nedador intel·ligent i com que de petit i de gran era molt trapella i tenia un problema, sempre era molt antipàtic, no suportava que li fessin pessigolles.

I un dia es va fer campió, nedant per tot el món

Judith

principi

Hi havia una vegada un noi que caminava com un ànec. Un dia va pensar que li encantaria viatjar a Mallorca. Li agradava col·leccionar cotxes i motos. Sempre volia anar a la piscina.

Un dia va anar a apuntar-se a pintar quadres i va pintar-ne un i li van dir que:
- Tu no suportes pintar!
- Doncs, adéu, va dir el noi.
Un dia va descobrir moltes i moltes idees i va anar a repartir-les per la ciutat.

Finalment, un dia ja sabia pintar i va començar a treballar de pintor i va ser feliç.

Lídia

principi

Hi havia una vegada un noi que sempre caminava com una llebre i que col·leccionava petxines de molts colors, era molt llest, sempre somiava que un dia trobaria una xicota per anar a França.

Un dia un noi que es deia Mileni va trobar una xicota molt maca que també era molt llesta i que també col·leccionava petxines de colors de tot el món fins i tot de França. En Mileni es va enamorar i va anar amb la xicota a França a agafar les pedres de França.

Es van casa i van tenir tres fills i com que en Mileni sabia cuinar postres, ells feia els postres i la Rosi, la xicota, feia el menjar i van viure feliços i van menjar anissos.

Maria

principi

Hola, em dic Núria i m'agrada molt la verdura i el color verd i m'agrada molt col·leccionar fulles de colors.

No em porto gaire bé, però amb les altres persones em porto molt bé. Però quan arribo a casa m'adormo de seguida.

Al cole, totes les amigues que vull les aconsegueixo, bé quasi totes i quan entrem a classe i sé que farem llengua em poso molt contenta.

Zaida