biblioteques publiques de Salt  
 
 
ruleta
 

 

acròstic | farcit | ingredients | personatge | tres en ratlla

La ruleta gira, gira, gira... i, de les paraules que han sortit, neix un conte.

El desert era ple de miralls.
Les lletres expliquen coses
Les sorpreses són màgiques
Les escales de cargol al desert transparent
El rellotge és una guerra de bombolles de color de rosa.

Beatriz

Vaig anar a un desert, el del Sahara exactament. Hi havien camells els quals s'estaven mirant en un mirall gegant. Era tan gran que era com deu mil milions de lletres posades en fila i que estaven mullades com unes petjades aigualides que em van fer un regal sorpresa: un Ferrari a 390 cavalls de potència. Però el més sorprenent és que era màgic. Podia concedir-te un desig, jo li vaig demanar: unes escales de cargol! Vaig pujar i vaig veure un castell transparent, clarament no sé com el vaig veure perquè si era transparent... El cas és que a dalt de tot hi havia un rellotge que marcava dos quarts de set. El rellotge era de tots els colors de l'arc de Sant Martí, semblava que hi hagués una guerra de colors...
Tititit, era el despertador, tot era un somni.

Eloi

El desert del Sahara hi ha molts oasis i molta calor. L'aigua de l'oasi sembla un mirall que m'hi reflexo i veig les palmeres verdes i em cau un paper ple de lletres, moltes lletres que esborren el reflex i en caure fa una onada i es beuen les meves petjades aigualides i la onada cada cop és més grossa i tinc una sorpresa quan veig que tot el desert és aigua, per tant el full era màgic perquè una bruixa amb la seva màgia li havia fet un encanteri que feia unes onades quan queia vaig veure unes escales de cargol i vaig pujar i vaig veure una bruixa que era la que havia fet l'encanteri, quan em va veure es va tornar transparent però jo encara la veia i se'n va anar corrent i amb el meu rellotge raig-laser la vaig tocar de ple i va caure al terra ben estirada i quan es va aixecar, vam començar una guerra de colors amb pots de pintura i ens vam quedar verd, blau, lila, groc, taronja i de sobte em vaig despertar: tot era un somni.

Francesc

El desert hi ha animals molts, grans miralls grossos.
Amples lletres, caminaven amb petjades aigualides. Hi ha una sorpresa, un regal, hi ha un màgic bo que fa escales de cargol, està boig com una cabra, la cabra és transparent i es veu perfectament. El rellotge d'aigua, es mulla. Totes les vegades que faig guerres de colors de somiar moltes vegades.


Javi

Al desert no hi ha aigua ni gelats, la sorra és com un mirall que és llarg i ample amb lletres de colors molt vius i molt alegres i anaven posant petjades aigualides eren ben molles i... Sorpresa era de colors molt grossos i feien màgia bruta i màgia neta i ben maca, escales de cargol eren ben maques de colors freds i transparents com l'aigua de mar i com la boira ben freda. Un rellotge tocava ben fort com un timbal de música de guerra de colors vermell, blau i de camisetes grogues, verdes, taronja, somiar un gat ben maco, marró ben marronet.

Judith

En el desert hi ha miralls amb moltes lletres de petjades aigualides, hi ha moltes sorpreses per la gent que fa màgia, en un castell hi ha escales de cargol transparents cap on puja el rellotge que hi ha a totes les cases amb bombolles de colors que té molts somnis.

Lidia

Al desert hi ha faraons i miralls, al mercat venen lletres volant i al mar hi ha petjades aigualides i m'han donat una sorpresa, era un màgic vestit de dona. Feia escales de cargol a casa meva i era transparent i a la meva germana li va donar un relloge de Digimon i li va agradar molt i l'endemà vam fer una guerra de colors i globus, a la nit vaig tenir un somni fantàstic.

Ouassima

En el desert hi ha poca vegetació i molts animals que es miren al mirall i diuen: que guapa que sóc, amb lletres escrites en el terra de ferro amb un pic i una maça i a prop hi havia una platja i els africans veien petjades aigualides. Sorpresa! Quan van veure una tribu de blancs que feien màgia per tot el Marroc i Àfrica i pel trajecte van trobar escales de cargol hi van pujar i es van desmontar totes i els cargols eren transparents. Això és el més sorprenent, un rellotge d'or massís que tenia el més pobre de tots. I el cap feia guerra amb els habitants, feien guerres de colors i s'ho passaven pipa. A la nit somiaven amb el que faria demà perquè no era veritat.

Sergi